41

Avui en faig 41. Estic contenta. Home, el número pesa, no ho nego, però avui per mi és un dia de cel·lebració. Les gatxans s'han llevat més tard que ahir (ahir vaig estar apunt de posar-les a la venda al e-bay: tots aquests dies llevant-se a les 10 i el meu primer dia de vacances a les 8 ja estaven despertes!), hem anat les tres a esmorzar a la grangeta amb la meva mare, aquesta tarda baixarem una estona al parque i a la nit el meu marit m'ha dit que no faci plans... I estic contenta, he rebut trucades, missatges... i veure que la gent es pren una estona per felicitar-me em fa sentir molt estimada. Perque així és com em sento, molt estimada.

I és que la dècada dels 30 va ser sens dubte molt millor que la dels 20, així que per què no pensar que la dels 40 serà encara millor?