dimarts, 12 de febrer de 2013

Projectes



(Aquest és un post llarg. Tenia varies coses a descarregar i on millor per fer-ho? Esteu exempts de llegir-lo si voleu).

Segueixo mig desapareguda. Si, se que vaig mig tornar, però és una tornada descafeïnada. I és que a la feina no tinc ni un moment de respir: aquesta setmana comencen les clsses i s'ha de deixar tot apunt abans. Aquest és el meu quatrimestre fort de classes, faig tres assignatures de grau i dues de màster, així que hi ha molta feina a fer. Això no vol dir que no n'estigui contenta. Aquest any tenim un petit projecte educatiu en marxa que em té entusiasmada. I tot per culpa de l'Anna!

Fa temps l'Anna va comentar que havia llegit un llibre "Los vagabundos de la cosecha" que l'havia entusiasmat (del pobre Steinbeck que tinc sobre la tauleta de nit amb "Las uvas de la ira"...). El meu marit es va recordar del meu "em vull comprar aquest llibre" i quan el va veure a amazon me'l va regalar. Me'l vaig llegir. Entusiasmada és poc. El vaig fer llegir a les meves companyes de feina. I vem decidir fer que els alumnes el llegissin i el treballessin. Si. I això que som una facultat de ciències i l'assignatura és de Biodiversitat humana, però en comptes de seguir queixant-nos de que els alumnes no llegeixen, no tenen cultura, no miren pelis clàssiques... hem decidit actuar. Els farem treballar els diferents articles del llibre, buscant paral·lelismes amb d'altres poblacions humanes de la història recent on catàstrofes humanes, naturals, econòmiques han fet que milers de persones deixin les seves cases, que milers de nens pateixin malnutrició, que milers de persones perdin la seva dignitat. Serà el seu treball de curs, l'hauran de preparar, escriure en format póster, exposar-lo al hall de la facultat i defensar-lo en públic. I tot, com no, amb fotografies de la Dorothea Lange! Hem trobat un museu d'Oakland que tenen una col·lecció permanent brutal de les seves fotografies i que a més es poden consultar on line! No se com sortirà tot plegat (prometo explicar-ho) però de moment jo ja estic emocionada per explicar-ho als alumnes dijous. Només espero que la idea els engresqui un 20% del que m'engresca a mi! Fixa't Anna fins on ha arribat tot!

A més de fer classes a la Universitat també fem investigació i aquests dies estic ficada en diverses coses que també fan que no pari. Per una banda ens han publicat un article que ha tingut un cert ressò i hem rebut trucades de ràdios i diaris. Per un cop que som mediàtics... a aprofitar-ho toca! Per una altra estic dirigint un treball de final de grau molt xulo sobre les dones mexicanes que van col·lonitzar Califòrnia. Estem mirant el seu patró reproductiu i la cosa pinta força bé.

Però el que em té molt emocionada és un projecte que duia al cap des de fa molt temps. Una d'aquelles coses que sempre volia fer però no trobava mai ni el temps, ni els recursos, ni els contactes. Una ex-alumna es va posar en contacte amb mi i després d'un parell de preguntes em va insinuar que volia contactar amb algú del departament per fer una col·laboració. Ella em parlava d'un altre professor però jo li vaig deixar caure la meva idea. No se perquè em vaig confessar amb ella, li vaig proposar i la resposta va ser fantàstica! Demà hem quedat per parlar. És la demostració que a la vida val més llençar-se de cap a la piscina, no deixar passar oportunitats per por de fracassar o de ser rebutjats. Tan de bo vagi bé!

I finalment la vida a casa. La vida a casa darrerament m'absorveix, però també és el que vull. No és que abans no ho volgués però ara en soc molt conscient. Quan soc a casa estic a casa, no només físicament, el meu cap és allà, està contestant les preguntes que em llencen en plan ametralladora les gatxans, preguntant-los com els ha anat el dia, rient de les seves sortides i petonejant-les i abraçant-les com si s'acabés el món. Soc allà preguntant al meu marit com van les coses i abraçant-lo i dient-li que l'estimo, que m'encanta com és. I soc feliç. És la parcel·la de la meva vida que més feliç em fa. I això em dóna forces.

10 comentaris:

  1. Uau, noia! Primer de tot, benvingut el munt de feina si és així. Quin xut d'energia que deu donar tenir tantes coses interessants al cap...he de confesar que jo darrerament també em sento una mica així!

    Segon! Quina passada la web del museu d'Okland! Gràcies per enllaçar-la..em sembla que en faré us! Em fa molta il·lu que hagueu preparat aquest curs i que, d'alguna manera, jo hi tingui alguna cosa a veure. M'encantaria poder estar allà i seguir el curs..espero que ens en vagis fent 5 cèntims de les evolucions!

    Una abraçada i molta força!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna t'asseguro que no et decebrem! Hi estem posant molta empenta i crec que quedarà molt xulo!

      Elimina
  2. Projectes molt interessants!!
    ânims en tot!!!

    ResponElimina
  3. Carpe Diem!!! Potser la bona energia de casa s'ha enganxat a la feina o vice-versa!!
    Felicitats per l'article!!!

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats per tot plegat. Te lo mereces petarda! :-)

    ResponElimina
  5. Sí, i felicitats per l'article, que se m'ha oblidat!!

    I ja ens explicaràs com acaba el projecte amb els alumnes!

    ResponElimina
  6. M'encanta llegir-te així de plena!!! endevant!!!

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  7. Realment es nota que estàs entusiasmada i feliç, m'en alegro molt!!! a gaudir de tot!

    ResponElimina
  8. Uauuuu quantes coses interessants. A gaudir- ho molt guapa

    ResponElimina
  9. Gràcies noies! ara que han passat uns dies durs amb molta feina, rellegir el post m'ha tornat a posar les piles! Carpe diem!

    ResponElimina