dimecres, 27 de febrer de 2013

De polítics...



El meu pare va ser regidor a l'Ajuntament del meu poble. Era l'any 1979, el primer cop en molts anys que hi havia un ajuntament democràtic al poble. Els regidors entrants no eren polítics. Eren comerciants, pagesos, mecànics, administratius... No en sabien res de política. Només tenien ganes de fer coses pel poble, de treballar per una institució que tornava a les mans del poble després de molt de temps. I sobretot tenien molta il·lusió. Tanta, que en veure l'estat econòmic en que es trobava l'Ajuntament van decidir no cobrar res per la seva feina. Van treballar quatre anys pel poble sense veure ni un duro. I que jo sàpiga no hi va haver ningú que fiques mà a la caixa (tampoc hi hagués trobat gran cosa) o que demanés cap favor.

Quan ara veig a quin nivell ha arribat la classe política m'esgarrifo. Em nego a posar a tothom al mateix sac, però sembla que són molt pocs els que tenen les mans netes. Sobres que van amunt i avall, evasió de diners a paradisos fiscals, favors dels uns cap als altres, ulls clucs davant certes pràctiques... I aquests personatges no treballen per amor a l'art com l'any 79, no. Tenen uns sous esgarrifosos, apart de dietes, cotxes oficials i beneficis i regals de tota mena. Però es veu que no en tenen prou, que viure molt per sobre de la mitjana de la població no és suficient, que la cobdícia els duu més enllà, sempre en volen més. I els adjectius es queden curts: trist, vergonyós, indignant, esgarrifós, no se com descriure el fàstic que em provoquen tota aquesta gentussa.

A la meva feina per poder ascendir (ni us imagineu lo llarga i feixuga que pot ser la carrera professional dins el món universitari) has de donar classes, investigar, publicar en revistes d'impacte, passar per mil i una revisions i avaluacions de la teva feina. I a més no descuidar mai la teva formació. I tot i això, ningú ens garanteix res. De fet, aquests dies estem de reunions perquè no sabem què passarà amb els professors lectors (la meva categoria): tenim un contracte de fins a 5 anys, en principi amb una estabilització professional esperant-nos després, estabilització que ara per ara ningú gosa garantir.

I què necessita un per ascendir en la carrera política? idiomes? avaluacions de la feina feta? oposicions? I a les tertúlies encara vaig sentint que els polítics han d'estar molt ben pagats perquè si no tenen temptacions... 

5 comentaris:

  1. Penso que el problema que tenen aquest gent (polítics i poderosos en general) és que ja s'han convertit en una casta...viuen en el seu propi món, amb els seus propis codis i no saben, ni els interessa res del món real, del nostre. Cometen delictes que per ells és el més normal del món, evidentment no es senten criminals ni creuen que hagin fet res malament.
    Hauríem d'anar allà on estan treure'ls al carrer i explicar-los-hi un parell de coses, amb bones formes...o no. Que ja està bé. Que ja en tenim prou d'aquesta història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que el que semblaven casos aïllats s'està veient que es generalitzen, que són tots o gairebé els que que es salten les lleis. Com dius, sembla que viuen al seu propi món en el que senten que els diners de tots els pertanyen.

      O això fa un pet ben gros i van tots al carrer o no hi ha sortida!

      Elimina
  2. Tota la raó. Afegiria al comentari de l'anna que s'han fet les Lleis a la seva mida per aconseguir ser intocables.
    Espero que aquest pet es produeixi ben aviat

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tot el que heu dit. Avui per avui els altres ens hem de guanyar la feina a pols i en canvi ells només necessiten un requisit... No tenir escrúpols per res.

    Vergonyós!

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord amb tu. El meu avi també va formar part de l'ajuntament a la transició i en lloc de cobrar hi posava calers!
    AH! i penso que els polítics sí que es preparen a nivell acadèmic estudien: com ignorar al poble, com respodre les preguntes sortint de la tangent, com enriquir-se fent pensar al poble que pensa per a ells...ja deu costar ja estudiar tot això!

    ResponElimina