divendres, 31 de maig del 2013

Divendres musical: una nit a l'òpera


Dilluns vaig anar a l'òpera. Al Liceu estrenaven "L'elisir d'amore" amb en Rolando Villazón, un tenor mexicà força conegut (si us agrada l'òpera no us perdeu la versió de "La Traviata" que té a Youtube amb l'Anna Netrebko, i si no us agrada també!). Hi vem anar amb una amiga de la feina i els respectius marits. Feia més d'un any que teníem les entrades. Les vem comprar abans de saber que no tindríem pagues extres, que ens retallarien els sous,... si no crec que avui us estaria posant una altra cosa...

Jo no soc una entesa, però m'agrada l'òpera. Mira, no se, la música m'arriba, m'emociona... L'elisir d'amore és una comèdia de Donizetti. Explica la història de'n Nemorino, un pelacanyes que s'enamora de l'Adina, una dona que li dóna mil voltes. Entremig es creuen un soldat arrogant i un venedor d'elixirs màgics que enreden una mica la troca, però al final tot acaba bé. Resultat: mal de cara després de passar-me 3 hores somrient sense parar, encantada del que sentia i veia.

La part més coneguda d'aquesta òpera és l'aria "Una furtiva lacrima", però a mi em va encantar aquest duet que us poso i que no coneixia. En ell, en Nemorino li diu a l'Adina perquè no pot tenir esperances de que ella se n'enamori. Ella li respòn que és com preguntar-li al vent perquè bufa un dia sobre les tulipes i un dia sobre els camps de blat, que de la mateixa manera ella s'estima més estimar a uns i altres sense lligar-se a ningú. Quan ella li pregunta perquè ell no pot deixar d'estimar-la, ell respon que és com preguntar-li al riu perquè va sempre a parar al mar. Ho vaig trobar preciós. Bon cap de setmana!


3 comentaris:

  1. Quines gens de sentir-ho...a veure si tinc un moment!

    ResponElimina
  2. Ai guapi, he intentat veure el vídeo, pero es que no hi ha feeling, hehehe, això de la opera no va amb mi.

    ResponElimina
  3. Uf! Jo tampoc puc... Millor anem a veure el Bosé? :-P

    ResponElimina