dilluns, 4 d’agost del 2008

No puc més!!!


Avui ha sigut un dia d'aquells per oblidar. Aquest matí he baixat a Barcelona amb ma mare i quin desastre! Desastre que ha durat tot el dia. Què ha passat?

1. Havíem de baixar d'hora i al final hem marxat tard, de manera que hem agafat tota la hora de més calor.

2. La meva mare no és conscient de que les seves nétes tenen un horari molt estricte i és difícil poder fer més de tres recados amb elles en un sol matí. Tot i això, la dona havia planejat 50 coses a fer (evidentment n'hem fet dues...).

3. Ha fet moooolta calor! Les nenes la noten molt i tot el dia han anat xopes de suor. Sumeu-hi el punt 1, que no m'atreveixo a anar sola a la piscina amb totes dues i que a casa no tenim aire acondicionat (primer jo no volia i després no sabia si em quedaria sense feina i no era el moment de fer massa despeses) i estàvem a 32 graus al menjador!

4. La Erinn no tenia el dia. Tot el que ha fet avui ha sigut menjar, dormir (mitja horeta després de cada menjada) i gemegar! Tinc la seva veu clavada al cervell i és que us asseguro que pot ser molt penetrant! Quan ha arribat en Víctor a casa li he donat la nena i només he dit "Li toca bany". Puff, quin horror!!!! Espero que sigui per la calor perque si es tracta d'un canvi d'hàbits i a partir d'ara és sempre així jo no aguanto! Imagineu-vos com ha quedat de cansada que a dos quarts de 9 ja dormia (normalment la poso a dormir una horeta més tard).

Si tot això no us semblen motius suficients per queixar-me us canvio un dia de la vostra vida pel meu d'avui!

Què es fa en un dia així? Vull dir que es fa per no caure en una depressió profunda? Doncs jo tinc la solució en el meu maridet que no ha dit res quan li he donat la nena amb cara de "té o la mato!" i que després ha acceptat amb un somriure la meva cara de "perdona'm no sabia el que em feia". I és que com deia la Mafalda, "el matrimonio está lleno de pequeños sobreentendidos".

10 comentaris:

  1. Aix nena, dorm aquesta nit que demà serà un altre dia... si es que hi han dies que tens ganes de... ggrrrr...

    Jo des de que tinc la Lila penso en aquelles mares que han tirat al seu fill per la finestra... i penso que tinc sort d'estar equilibrada mentalment, perque si no potsér algun dia també ho hagues fet!!!

    petonets dolça

    ResponElimina
  2. va vinga, jo et canvio un dels meus dies (però un dolentot) per un dia d'aquests dels teus! jajaja.
    Quan tinguis un dia com el d'avui, pensa en quant desitjaves tenir fills i els moments de patiment que vau passar fins que ho vau aconseguir!!! Vau ser molt valents en aconseguir i arribar on sou, i aquestes 2 cosetes que teniu és un regalet, bueno 2 regalets que us han vingut de recompensa per la fortalesa que heu tingut davant les adversitats. toma yaaa, ni Sócrates hagués filosofat tant!!! Força guapa!!! petonets

    ResponElimina
  3. Aiixx así es la vida con niños..hay dias desesperantes y , no es por desanimar, no s´lo con los bebés sino con los crios más mayores..lease Sílvia.
    Lo que dice Emma yo tambien lo he pensado alguna vez, que alguien que esté mal de la cabeza , a veces en dias así la pierda del todo y haga una barbaridad.

    Seguro que hoy tienen un dia bueno ya verás!!!

    Besitos

    ResponElimina
  4. Ai nena, si es q de vegades es troba a faltar el botonet del off per apagar-los. Oi q estaria bé?

    Sort q després són tan monos perquè sinó...

    ResponElimina
  5. te traigo un regalo: pasa por mi blog. besotes

    ResponElimina
  6. Noiaaaaa!!!!
    agafa forces d'on puguis que segur que val la pena!!!
    I si; el teu maridet com a saquito consolador anti-estress deu anar molt bé.

    PD: per fi!!!! ja et tinc al blog!!!

    ResponElimina
  7. Moltes gracies a totes pels ànims! avui la cosa ha anat molt millor pero com diu l'Esther a vegades voldries apretar l'off!

    Mafalda ets una filòsofa de primera!!!!! Gràcies guapa si sé que tens raó, que de vegades se m'oblida tot, però es que hi ha dies que gggrrrrr... Però tens raó son dos autèntics regalets!!!!!

    Petons!!!!!

    ResponElimina
  8. Yo si quieres te ofrezco mi cita en la pelu y me quedo con tus nenas, como hizo Sam por Miranda.Tranquila, no les pondré el consolador en las sillitas ;p
    Animo que siempre tendremos días horripilantes y otros que lo serán menos.
    Besitos!

    ResponElimina
  9. Hey!!!!!! pero si son mis romanos favoritos!!!!!

    Forovid ja li diré ja que li dius saquito consolador, tot i que deu n'hi do...

    Nata smuack!!!!! eres mi cielo!!!!! acepto la cita en la pelu y si les pones el consolador en la hamaquita que esté limpio, eh! Aunque tu eres más mi Carrie que mi Sam!

    ResponElimina
  10. juas juas....
    pubreta Mireia!!!
    si a vegades te les menjaries i després et penedeixes de no haver-ho fet!!!
    tranquil·la que aquests dies de calor passaran.
    Per cert, jo de moment no et canviaria el dia. Potser quan siguin més grandetes i ja tinguin xicot, doncs potser si.

    ResponElimina