dimarts, 8 de juny de 2010

Xerrades



Les gatxans cada dia xerren més... ara ja estem en la fase de:

- repetir tot el que diem: aquesta part és perillosa, sobretot per mi que dic molts tacos. Ja els he sentit dir merda i ostia diverses vegades i ahir la Erinn va tirar els trastos a terra tot dient "a fer punyetes" (això ho ha tret de mon pare que s'ho mirava dissimulant...). També diuen molt "que xulo!" i "que xuli!" (això és meu...).

- explicar: sempre que poden expliquen que "el papa està treballant" (consideren que és l'únic productiu de la família pel que veig...), que treballa en "ordinadors i coses", "a Barcelona" (abans deien "al carrer"), que son "la germana de la Maria/Erinn", que "el iaio es al cel amb la lluna", etc.

- fer frases: "seu aquí mama al meu costat" és una de les que més repeteixen... I evidentment la ja cèlebre pregunta "t'alala?"

- contar: sistemàticament, però, se salten el 6 i el 8... i a més ho fan les dues! Aquestes nenes són carn de psicòleg...

- cantar: es passen el dia cantant, sobretot la Erinn. El problema és que de vegades només canten una de les estrofes i ho fan fins a posar-me histèrica. Qualsevol acabaria dels nervis després de sentir "acabat bubum posioli posioli!" durant mitja hora ininterrompudament!

- descriure tot allò que veuen: des d'una formiga a un avió. I això m'encanta, em meravella com els sorprenen les coses més quotidianes, com s'emocionen en veure floretes al test de davant de casa o si en sortir per la porta veuen un gat dormint al mig del carrer. També és cert que quan vas en cotxe i les dues van xerrant tot el que veuen alhora pot ser estressant...

- preguntar: això ho fa sobretot la Maria. Quan una cosa no sap què és o com es diu deixa anar un "això mama?" com si jo fos la wikipedia.

I això no ha fet més que començar... que guay!

5 comentaris:

  1. :D Què guay!! Què maco!!
    Deu ser emocionant!!!
    Són uns coquitos i unes preciositats, així que seguiu-les gaudint d'aquesta manera, que adonar-se d'aquestes coses és superxulu!!!! :D
    :*

    ResponElimina
  2. Ostres Mireia! He rigut molt llegint aquest post i alhora he pensat el meravellós que pot arribar a ser mare/pare... Conviure amb unes personetes que tot just descobreixen el mon, deu fer-te pensar, entre d´altres, en lo aviat que ens acostumem a no sorprendren´s. Tens unes nenes que son un regal. Molts petonets maquíssima. Cuida´t.

    ResponElimina
  3. Me ha encantado este post.
    Que guay...que bien te lo vas a pasar!!!
    Me las imagino diciendo que xuli jajaja,y hablando entre ellas, debe ser muy gracioso.
    Me encanta cuando los niños empiezan a hablar, bueno en general me encantan los niños,espero algun dia poder vivir todas estas cosas que has descrito
    Un besote

    ResponElimina
  4. La veritat és que ara estan en un moment increïble. La descoberta del món per a ells és alhora una descoberta per a nosaltres també.

    A disfrutar-ho!

    ResponElimina
  5. Si nena que macos estan ara eh??... la Lila parla una mica castellà... grrrrr "que es eso???" diu.

    ResponElimina