dissabte, 11 de setembre de 2010

Bolquers (i 2)



Seguim amb el tema "fora bolquers". Sembla que anem millor, però fins i tot en aquest tema les gatxans són completament diferents: la Maria té els pipis força control·lats, però no vol fer la caca al water, no se si li fa mandra o no li agrada. La Erinn per la seva banda te la caca força controlada, però de tant en tant s'escapa algun pipi.

Aquesta setmana a la web de criatures.cat van donar 5 consells per treure el bolquer. De fet era un petit extracte d'un llibre de la Rosa Jové:

- El millor seria no posar-n’hi, però, com que en duu, haurem de treure-li.

- Cal triar el moment més adient. A molts nens, cap a l’any i mig, no els agrada dur bolquers. Proveu. Segurament no ho aconseguireu tan de pressa com si fossin més grans, però, com és el que ells volen, no se sentiran malament. Si no aprofitem aquest moment, cap als 2 o 3 anys sol ser un moment en que molts nens els deixen.

- En principi, un bolquer es treu i ja està. A partir d’aleshores hem d’estar ben provistos amb una rentadora i una fregona pels accidents. Cada nen té el seu temps.

- Uns dies abans de treure-li el bolquer, hem de preparar el nen. Podem triar un conte amb dibuixos o fotos per explicar-li.

- El bolquer es pot treure tan de nit com de nit. Potser als pares els és més còmode conservar-lo de nits, però podem posar un empapador al llit. Normalment, acaben aprenent abans si ho fem d’aquesta manera. Cadascú, però, que faci el que vulgui.

Com veieu són molt generals: triar el moment adient, no tornar enrera, paciència, preparar la situació... De tots em quedo amb lo de tenir la fregona i la rentadora preparades... i és que aquest és el primer dels meus 5 consells:

- Tenir la rentadora ben preparada. Si comença a fer el tonto i penseu canviar-la és un bon moment perque treballarà a marxes forçades. I si es tracta de bessons pot ser que la rentadora us acabi demanant un augment de sou (podeu destinar-hi el que us estalviareu en bolquers...). La galleda i el pal de fregar també tingueu-los sempre a mà.

- Calces o calçotets. Un munt! mai n'hi ha prous a no ser que volgueu passar-vos les nits rentant a mà. El mateix val pels pantalons (a menor escala). I no us oblideu de les sabates: prou feina tenen amb el pipi que se'ls escapa com a més parar-se a pensar a obrir les cames. Penseu-hi quan sortiu de casa i agafeu vàries mudes pel que pugui passar (basta que només n'agafis una perque n'acabis necessitant més. En canvi segur que si n'agafes 3 no en necessitaras cap, és llei de vida...)

- Empapadors. Acabareu pensant que és una injustícia que encara no li hagin donat el Nobel al seu inventor. Pel sofà, la trona, el llit, el cotxe... i quan sortiu de casa agafeu-ne si voleu que els amics que aneu a visitar no us esborrin de la seva llista d'amistats.

- Feu-ho quan faci bon temps: la roba s'asseca més depressa i el terra igual. A més els nens poden anar en calces i descalços per casa i us estalvieu rentar pantalons i sabates. Això si, s'assalvatgen una mica... les meves insisteixen a anar descalces a escola...

- Paciència. Si, és el que hi ha. Hi hem de passar tots un dia o altre. Hi haurà dies que ho dureu millor i d'altres que us agafaran tots els mals. Hi haurà moments en el que no entendreu res: perque se'l fa a sobre si l'acabo de posar al water i ja n'ha fet? Però penseu en que d'aquí a uns anys us demanaran per sortir fins les 12 i us podreu venjar dolçament...

Bona sort!!! i recordeu que aquests són els meus consells, segur que els vostres seran totalment diferents.

1 comentari:

  1. Doncs si que és un pal, si. Molt “engorròs”, sobretot quan és doble. En parlaré al bloc també, m´has inspirat. Sort i paciència.
    Anna

    ResponElimina