diumenge, 19 de setembre de 2010

Equivocar-se



La meva mare, de vegades, quan teníem (i tenim) alguna xerrada més profunda de les habituals, em deia que de pare ningú en neix ensenyat, que se n'aprèn pel camí. Jo pensava que ves, ara perque m'ho deia això! és lògic, no? però bé, se n'aprèn i ja està! Ara entenc perque m'ho deia.

Jo ahir en vaig aprendre una mica. En vaig aprendre perque em vaig equivocar. Vaig castigar a l'Erinn fent-la patir, fent-li passar una mala estona i fent-li recordar una mala estona que li vaig fer passar a l'estiu amb un altre càstig. Em vaig adonar que realment les accions tenen conseqüències de les que no en som conscients fins que passa un temps. I em vaig espantar. I la por és la que em va fer tenir-la una bona estona a la falda, fent-li mimos i la que em feia demanar-li perdó entre petó i petó. I la que em fa entendre, estimar i perdonar a la meva mare per tots els cops que em va haver de dir que ella no havia nascut ensenyada per ser mare i n'havia hagut d'aprendre pel camí.

1 comentari:

  1. És molt dur això de ser mare i és ben cert que no te n'adones de fins a quin punt fins que no et toca a tu mateixa aquest paper.

    ResponElimina