dissabte, 25 de setembre de 2010

Les altres mares perfectes



Fa uns mesos vaig parlar de les mares perfectes en la seva versió dama de gel inalterable. Però aquestes no et diuen res, amb prou feines et miren, per elles formes part del grup de mares vulgars que són el paissatge pel que elles desfilen. Molt pitjors són les altres mares perfectes. Aquelles que s'han llegit tots els llibres que hi ha al mercat sobre criança i educació i se'n recorden perfectament del que han llegit. Són aquelles que quan dius que la teva filla no s'ha volgut menjar el kiwi et contesten: "doncs en Carlos (González) diu..." o si li comentes que avui no ha volgut dormir la migdiada et remeten a la Rosa (Jové), et recomanen 3 llibres i t'envien mitja dotzena d'articles en pdf. Te'ls citen sempre pel nom, com si fossin de la família o coneguts de tota la vida. Són les que es veuen a si mateixes com a expertes en el tema només perque s'han empollat la bibliografia recomanada i, evidentment, l'han aplicat en els seus fills.

Jo vaig començar a llegir-me un llibre de'n Carlos Gonzàlez i el vaig deixar perque no m'interessava gens. De fet li tinc una certa mania, igual que a la Rosa Jové, a l'Estivill, a la Lauta Gutman i a tots els que han fet de l'anàlisi de la criança infantil el seu leitmotiv (o negoci). De vegades ja ho tinc això de tenir manies i odis irracionals, però en aquest cas crec que la mania és per culpa d'elles. I és que les mares perfectes versió 2.0 me'ls han volgut vendre tant que no els suporto. I a elles menys!

3 comentaris:

  1. Plas, plas, plas. Em passa el mateix. Clavat. Idèntic. I jo sé que els he llegits, però.
    Tina (una altra mare de bessones)

    ResponElimina
  2. A la porra les mares perfectes! Fem com el Carvalho i cremem tots els llibres que ens facin desgraciades! Va, o reciclem-los. En Carvalho encara no va pescar aquesta dèria sostenible. Fa temps que quan una d'aquestes mosses periperfectes comença amb el discurset agafo un atac de narcolèpsia i desconnecto. A mi no em fan tanta ràbia els llibres, però, com les il·luminades. Les Endesa. Visca la imperfecció.

    ResponElimina
  3. ja ja ja Anna, no cremar-los no dona, sempre hi ha alguna taula per falcar! M'ha agradat molt això de les Endesa!

    Tina, doncs quina paciència per llegir-los!!!

    ResponElimina