Avui s'ha sabut que el premi Nobel de medicina serà pel professor Robert Edwards, pioner en el desenvolupament de les tècniques de fecundació in vitro. En Vic ha penjat la notícia al Facebook i jo l'he enllaçat. Tots dos li debem (a ell i a tots els que han seguit, millorat i implementat les seves investigacions) el millor de la nostra vida. Però quan ho enllaçava pensava que molts amics no saben que les nostres filles han nascut gràcies a una FIV i potser d'aquesta manera se n'assebentaran. En part se me'n fot, vull dir, no me n'he amagat mai, si algú m'ho ha preguntat o ha sorgit el tema ho he dit clarament. Però sempre hi ha un punt de mi que apareix en determinats moments o davant de determinada gent, i que se n'avergonyeix, que fa que em senti menys per no haver pogut ser mare de manera natural, que enveja a les dones que només obrint les cames com aquell que diu ja estan de 3 mesos. És una part de mi que no m'agrada perque racionalment sé que soc tan mare com elles i tan dona com elles, però aquest puntet és allà, no deixant-me sortir del tot de l'armari.
Cada uno decide lo que cuenta y lo que no de su vida,y a quien sí y a quien no.
ResponEliminaYo no considero que por no contarlo estéis ocultando algo,y mucho menos que seas menos mujer o menos madre que las personas que lo consiguen de manera natural.
Quizás tú seas más mujer y más madre que muchas personas que no se merecen esas adjetivos.
Un abrazo guapa!
Em passa EXACTAMENT el mateix. Ni ho amago ni ho explico, però és un puntet que em queda allà, com una miniespineta. Però bé, al cas: celebro molt i molt aquest premi Nobel!
ResponEliminaAmarbe un besote!
ResponEliminaTina que bé que no sigui jo la única! mal de muchos... ;) I si, quin Nobel més just!!!!
Doncs jo tinc l´altre versió i em molesta soberanament que comparin la meva facilitat de fecundació amb la dels conills, per exemple. Complexes innecessaris. Què hi farem!!!!!
ResponEliminaAquí deixo el meu antic post respecte al tema.
http://www.annapujabet.com/naturals-o-artificials/
Mireia, les nenes neixen de l'amor i la insistència ;-). El més important no és arribar a aquest món sino aprendre a viure-hi, i aquí les mares i els pares hi juguem el partit més important.
ResponElimina