dimarts, 2 de novembre de 2010

Les coses bones

Des de quarts de 8 del matí que estic repetint-me les coses bones que tindré: podré estar més per les nenes, podré treballar més tranquilament, podré anar al gimnàs d'aquí a uns mesos, podré anar al casament de la Ella i potser aprofitar i fer ruta per Irlanda amb les nenes. Però no hi ha manera, estic trista perque els embrions s'han mort. Van descongelar bé, però no han tirat endavant i a quarts de 8 ha trucat la biòloga i m'ha dit que s'estaven morint. Així mateix, tal i com raja. I jo que sempre havia defensat que els embrions no són persones, que només són grupets de cèl·lules, m'he entristit, no només en pensar que hi haurà milers d'altres coses bones que no tindré, si no també en pensar que hi ha dos petits éssers, dues nenes (perque segur que eren nenes!), dues filletes meves que s'han mort. I per molt que penso en les coses bones que tindré no m'alegro. Sort que tinc dos petits terratrèmols que estan vius i ben vius i que de 8 a 9 m'han tingut rient, cantant, cridant i oblidant per uns minuts la pena. Us estimo molt.

8 comentaris:

  1. Sí, està bé pensar en les coses bones, però també ho és estar trista, perquè els fills neixen en el mateix instant en que els projectem, existeixen just quan són petites cèl·lules. Ho sento, ho sento molt. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  2. Em sap molt de greu. T'entenc perfectament. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Mucho ánimo guapa,estas cosas son muy dificiles, pero hoy tus princesas te han hecho ver las cosas buenas que tienes

    Te mando un beso y un abrazo enorme

    ResponElimina
  4. Wapaaaa, molts ànims!!!! I una forta abraçada pels dos i en especial per a tu...

    Mònica

    ResponElimina
  5. Wapaaaa, molts ànims!!!! I una forta abraçada pels dos i en especial per a tu...

    Mònica

    ResponElimina