En el cas del biberó la comoditat és ben clara: no és el mateix donar-los la llet amb un got, fet que implica que m'estigui asseguda amb elles, control·lant-les, i que acabi amb els ulls com el Dioni, a donar-los un biberó que aguanten elles i que em suposa 10 minuts per preparar la roba de les gatxans, pentinar-me, rentar-me les dents i de vegades fins i tot planxar alguna peça de roba que em fa falta (ara que ho llegeixo així tot seguit em quedo ben parada del que donen de sí 10 minuts...).
En el cas del xumet és més complicat. Per una banda penso que no hi ha pressa, que ja el deixaran. A més encara els falten per sortir els darrers queixals i el xumet les calma. Cada cop hi estan més enganxades, però, fins el punt de que és el primer que demanen quan arriben a casa o fins i tot ja quan surten de l'escola. Per què els el vull treure doncs? la veritat és que no ho se. En Vic n'està convençut i jo també crec que ha arribat l'hora, però no tinc un motiu clar més enllà de que no m'agrada aquesta dependència. Se que passarem una temporada durilla i de fet tinc la sensació que hi tornarem a caure.
De moment hem quedat en que els reis s'enduran els xumets per portar-los als bebés que acaben de néixer. A canvi duran regals. De moment la Erinn els ha demanat un xumet nou.
Buf! La guerra contra el xumet és molt dura! L'Andreu ara també està més enganxat però ja ens hem posat mans a l'obra perquè l'agafi només per dormir i per gener se l'enduguin els reis.
ResponEliminaUn dia al cole on treballava parlant de xumets la logopeda em va dir que és important que deixin el biberó i el xumet abans dels dos anys (jo porto un retràs considerable amb la pipa) perquè el fet de xumar no sé que provoca a les dents però la qüestió és que segons ella la majoria de nens que tenen problemes de dicció amb alguns fonemes quan són grans són nens que han allargat massa el tema pipa. Això no vol dir que tots els que tenen pipa tinguin problemes però em va dir que tenen més números que altres nens.
Després d'explicar-me això em va passar un article sobre xumets i parla que vaig llegir i vaig llençar perquè digue'm mala mare però no vaig veure que fos el moment de treure-li la pipa a l'Andreu. Això sí, li vaig dosificar (això sona molt yonki jaja).
Bueno, no sé si et servirà de massa tot el rotllo que t'he pegat però potser et dona un bon motiu per a que sentis que lis estàs fent un bé quan les vegis plorar perquè volen la seva pipa.
Petons!
Sincerament et dic que miris d´estar preparada tu, abans que elles. T´esperen tota mena de xantatges emocionals que només es combateixen amb convicció... ara que també t´afegirè que descartis del pensament les amenaces de logopedes, pediatres,avis, mares.... la clarividència i els poders per endevinar el futur de la boca de les teves filles no són a les mans de ningú i t´en diria uns quans casos en que "la norma" no s´ha complert. Fes el que tu creguis més convenient i sense manies.
ResponEliminaUna abraçada
anna Pujabet
Gràcies Anna i Esther. La veritat és que no soc massa de fer cas de consells, però si que crec que hi hem d'estar tots quatre disposats i preparats i crec que ara és el moment, encara que no sàpiga ben bé per què. A veure com va!
ResponEliminaHome, jo en aquest tema tampoc sóc massa radical perquè si ho fos l'Andreu no portaria pipa des de fa un any però sí que penso que amb 3 anys no és plan que el nen vagi amb la pipa i menys q arribi al cole "de nen grans" amb ella encara i la veritat és q a mi els consells sí q em fan pensar més les coses.
ResponEliminaReconec a més que des que ha nascut el Biel sóc més permissiva en segons quines coses amb l'Andreu,l'altre dia la pediatra em va pegar la bronca (pel tema xumet entre d'altres coses...) i em va fer rumiar.
Res, a veure si per reis cola tot i q l'altre dia semblava q hagués parlat amb la Erinn perquè em deia que els reis se li endurien la pipa però li portarien una altra jaja!
A més aquest té a mà la del germà i això és una temptació massa gran :-)
Per què els hi deu agradar tant xumar tot el dia un tros de goma¿?
les meves és que encara no tenen els darrers queixals (a la Maria li surten ara i pobreta més que xumar rosega!). El pediatra en cap moment ens ha dit res, al contrari, quan fa uns mesos ho vem provar i la Erinn va tenir atacs de mossegadora va dir que li tornessim. Jo és quan més s'acosta la data més mandra em fa... ara ja els ho hem dit i ho tirarem endavant, però ja us dic, quan més s'acosta més penso que potser és massa aviat (pel fet que encara no els han sortit els queixals més que res).
ResponEliminaMandra fa molta si... Haurem d'aguantar ploreres a tort i a dret!
ResponEliminaMireia només et puc dir que molts ànims a tots quatre!!!!
ResponEliminaJo no vaig tenir gaire problema, la Laia només el feia servir per dormir quan va nèixer el Martí i un dia li vam dir que els xumets eren per nens petits i ja es va acabar. Li va costar agafar la son però no vam tenir problemes.
Espero que quan em toqui amb el Martí vagi també bé!