dimarts, 21 de desembre de 2010

La parella i dues més


Ahir va fer 9 anys del primer dia que en Vic i jo vem sortir a sopar junts. Per agrair-li el seu ajut amb un problema informàtic el vaig convidar a sopar. I fins avui. Fins avui que anem tan atabalats i cansats que hi ha dies que amb prou feines ens fem un petó (si, d'aquella merda de petons que no duren gens i que no donen temps ni d'assaborir-los). I m'amoïno. Probablement perque estic ovulant i a mi les hormones m'afecten moltíssim. Però si, m'amoïno i em fa por que ens anem deixant, que la mandra guanyi a les ganes, i al final la rutina i l'avorriment acabin amb la passió i l'amor. I aquest matí al cotxe n'hem estat parlant.

En el meu capítol preferit de "Boig per tu" en Paul assegura que ell i la Jamie mai trencaran, que sempre els anirà tot bé com a parella. Ho diu des de la ignorància i ella li ho recrimina. Finalment se n'adona que a ells els pot passar el mateix que a qualsevol altra parella. És llavors quan ella li diu "ara vull que em diguis que a nosaltres mai ens passarà". Perque només des del coneixement, només sabent que alguna cosa pot passar, podem treballar perque no passi. I en eso estamos, treballant, que la causa bé s'ho mereix!


4 comentaris:

  1. ... i ens ha costat déu i ajuda
    arribar fins aqui.

    ResponElimina
  2. Doncs a seguir treballant... ;)

    Molts petons per a tots!! ;) :*

    ResponElimina
  3. La teva sinceretat em guanya cada vegada que et llegeixo... en el fons tots ens barallem amb els mateixos dimonis.
    1 ptó.

    ResponElimina
  4. :) Qué bonito, una cena hace 9 años y ahora algo muy grande y muy bien acompañados!!!

    A seguir cuidando ese jardín!

    Besitos guapa

    ResponElimina