Hi ha cops que quan deixes anar una frase ja saps que l'estàs cagant. Només cal llegir què en diu la meva gurú de maternitat en un dels seus posts.
Això em passava a mi la setmana passada quan deia "dilluns tenim festa i les nenes no". Cada cop que la deia sentia una mena de punxada a l'estómac, i una veueta interior em deia "no cridis tant... no cridis tant... encara falten molts dies". I evidentment aixi ha estat: les peques s'han posat malaltes i estem els quatre a casa. Començo a pensar que hi ha una llei no escrita que parla de les probabilitats d'enmalaltir d'una criatura en funció dels dies de festa dels seus pares. Una mena de corolari de la llei de Murphy. I és que a casa nostra ja comença a ser una tradició...
Dona és que no volen deixar-te soleta :-P
ResponEliminaanims... la meva pediatra (ciencia pura es clar, com es la medicina...) sempre em deia que no parlés mai del que funcionava be... sempre es podia espatllar. Per què? qui lo sait!
ResponElimina