Esquizofrènia

De vegades sento que pateixo una mena d'esquizofrènia. Són dies que el cap ha de ser a mil llocs i per tant no es queda enlloc, va d'una banda a l'altra.

Dijous:

- 8.30h analítica (la Universitat ens fa una revisió mèdica, i per una cosa que ens ofereixen no és qüestio de dir que no!).

- 10-12h del matí classe. 12-14h classe de nou (substitució d'un company malalt). 14h dinar. 14.20h fotocòpies pels alumnes de la classe de la tarda. 14.30h reunió que he de deixar a mitges. 15-18h classe.

- 18.30h arribada a casa i preguntar per com ha anat tot. Jugar amb les nenes. 19.30h preparar sopar. 20h donar sopar. 20.30h explicar contes. 21h veure el Caillou i la prefecta de sa mare. 21.30h posar les nenes a dormir i quedar-me una estona donant-los la mà.

- 22.00h sofà esperant que en Vic arribi de la reunió de programadors. 23h adormida al sofà amb en Vic que ja ha arribat i sopat.

En tot això s'ha d'intercalar: preparar motxilles per l'escola, deixar la roba de les nenes apunt per ma mare, que avui se n'encarregarà, escriure a l'agenda les instruccions de l'administració de xarop a la nena malalta, trucar per saber com ha anat tot al mati, trucar al company per saber com es troba, trucar a una amiga que està en plena crisi d'autoestima i dimarts se'm va posar a plorar al telèfon, contestar diversos correus electrònics, donar cita a dos alumnes que volen que els resolgui dubtes de cara a l'examen de la setmana que ve, donar la dosi de xarop corresponent i descongelar un tupper de crema pel sopar de divendres.

Per això quan avui després de trobar-me amb un ex (ecs) m'ha escrit un dels seus agradables mails dient-me que em cuidi que feia mala cara només se m'ha acudit una cosa: fill de puta, ja m'agradaria veure quina cara faries tu!