dijous, 24 de març de 2011

Esquizofrènia



De vegades sento que pateixo una mena d'esquizofrènia. Són dies que el cap ha de ser a mil llocs i per tant no es queda enlloc, va d'una banda a l'altra.

Dijous:

- 8.30h analítica (la Universitat ens fa una revisió mèdica, i per una cosa que ens ofereixen no és qüestio de dir que no!).

- 10-12h del matí classe. 12-14h classe de nou (substitució d'un company malalt). 14h dinar. 14.20h fotocòpies pels alumnes de la classe de la tarda. 14.30h reunió que he de deixar a mitges. 15-18h classe.

- 18.30h arribada a casa i preguntar per com ha anat tot. Jugar amb les nenes. 19.30h preparar sopar. 20h donar sopar. 20.30h explicar contes. 21h veure el Caillou i la prefecta de sa mare. 21.30h posar les nenes a dormir i quedar-me una estona donant-los la mà.

- 22.00h sofà esperant que en Vic arribi de la reunió de programadors. 23h adormida al sofà amb en Vic que ja ha arribat i sopat.

En tot això s'ha d'intercalar: preparar motxilles per l'escola, deixar la roba de les nenes apunt per ma mare, que avui se n'encarregarà, escriure a l'agenda les instruccions de l'administració de xarop a la nena malalta, trucar per saber com ha anat tot al mati, trucar al company per saber com es troba, trucar a una amiga que està en plena crisi d'autoestima i dimarts se'm va posar a plorar al telèfon, contestar diversos correus electrònics, donar cita a dos alumnes que volen que els resolgui dubtes de cara a l'examen de la setmana que ve, donar la dosi de xarop corresponent i descongelar un tupper de crema pel sopar de divendres.

Per això quan avui després de trobar-me amb un ex (ecs) m'ha escrit un dels seus agradables mails dient-me que em cuidi que feia mala cara només se m'ha acudit una cosa: fill de puta, ja m'agradaria veure quina cara faries tu!

4 comentaris:

  1. Sí, i lo millor de tot és que normalment, tot i fer tantes coses, les fem bé!
    I lo de l'ex té tela! Quins ganes de tocar la moral!

    ResponElimina
  2. Que maco i agradable el teu ex! Vols un virus informàtic? Je je je!

    ResponElimina
  3. Nena, suposo que hi ha una superació interna que quante més coses et dóna més superwoman et fa ser... i no deu tenir límits...
    Molta força!!
    I... una persona així de maca no es mereix ni un insult... Amb aquestes penques ell potser no s'ha vist la cara perquè mai no se l'ha trobat!! (Quina ràbia fan aquestes coses!)
    Un petonàs gran gran gran!!! ;) :*

    ResponElimina