dijous, 17 de març de 2011

A classe



Hi ha vegades en que fer classe és una passada. Estàs explicant i de sobte ets conscient de que tots estan atents, fins i tot aquell que normalment dormita o que no hi ha manera que estigui pel que dius més de 10 segons seguits. I sents com una pessigada a l'estómac, un punt d'orgull que et fa somriure i posar més ènfasi en el que estàs explicant. I penses que han valgut la pena les hores que has dedicat a preparar la classe, a buscar els exemples, les fotos, els problemes... I acaba la classe i no pots acabar de marxar perque et van fent preguntes. I quan per fi surts t'agradaria poder-ho explicar a algú sense que pensi que ets una pedant. Perque avui a la feina t'ha anat molt bé i has disfrutat de debò. Perque de vegades aquesta feina pot ser molt gratificant.

4 comentaris:

  1. Aquests moments són màgics, i el fet que no siguin abundants, fa que prenguin més importància!

    Que curiós que moltes de les mames que tenim blocs siguem profes, no?
    Jo crec que en som unes quantes!

    ResponElimina
  2. doncs jo no soc de profe! je,je però admiro molt la vostra tasca i crec que teniu un poder a les mans tan maco quan intenteu despertar la curiositat dels alumnes... No crec que tot es pugui aprendre en un ordinador, les persones, les docents, sou imprescindibles...Felicitats. Espero et trobis millor!

    ResponElimina
  3. Aquests moments són els que et fan sentir que t'estàs dedicant a una professió dura però meravellosa :-)

    ResponElimina
  4. Si noies, són moments flipants. Suposo que molts cops no els notem, però quan em vaig donar que estava passant va ser increïble! Merci Kira si, estic millor (tot i que no se d'on pot arribar a sortir tant de moc!)

    ResponElimina