I aquí va la meva...

Com sempre la última... amb la desconnexió que duc darrerament no es podria esperar res més...

Dimarts ens vem trobar amb les mares blogueres. Jo pel que llegeixo era la menys nerviosa de les quatre: alguna cosa em deia que estaríem bé, que segur que tot anava bé. Però clar, no comptava amb que el GPS dels nassos (per no dir una altra cosa) ens enviaria cap dalt a la muntanya per un camí impossible i que estaríem més de dues hores per fer un trajecte de 60 minuts... així que la dona tranquila gairebé agafa un atac de nervis... Sort que les mares som comprensives, i les mares blogueres (i papes i criatures) ens van rebre com si fóssim la puntualitat personificada.

Va ser una dinar perfecte! no hi havia ningú mes dinant, així que les criatures van poder campar a sus anchas sense por de que molestessin a ningú. Com a molt de que trenquessin alguna cosa o s'obrissin el cap (les meves són de tot menys tranquiles). Així que vem poder dinar, fer una mica de sobretaula i veure que si, que aquelles noies que no tenien rostre són tal i com me les imaginava. Que en el fons ja ens coneixíem i que tot anava fluint, que no se'm feien extranyes i que el temps passava volant mentre comentàvem això i allò. Vaja que tot era molt agradable, res resultava forçat.

I dir que el país anirà endavant amb unes nenes tan maques, llestes i simpàtiques!!!! La generació que puja ve forta!!! modèstia apart!