dilluns, 1 d’agost de 2011

cantar les quaranta... ai no, contar els quaranta!



Doncs si, ja han arribat! demà ja els tindré aquí! un darrera l'altre: 40! mare meva... sona gros això! No és que no m'agradi fer anys: és el meu dia, la meva festa, però aquest número... passar de "treintañera" a "cuarentona"...

No em puc queixar: tinc una família fantàstica, molt bons amics, una feina que m'agrada, però, i jo? Jo em sento jove, m'encanta jugar amb les meves filles i amb d'altres nens, he guanyat en seguretat (tot i que també en cinisme), ja no em fa vergonya fer segons què o iniciar una conversa, intento donar perspectiva a tot, mirar-m'ho de lluny, donar temps al temps... però no tot és tan perfecte... de tant en tant aflora la jo emocional i tot el meu "deja que el alma tenga la misma edad que la edad del cielo" se'n va en orris: peto, crido, ploro... I què? soc així, tinc aquesta vessant de mamma mediterrània de la que de vegades no n'estic orgullosa, però ni molt menys la desprecio. Forma part de mi... ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme!

Les cel·lebracions ja van començar divendres amb un sopar sorpresa que em va organitzar el meu marit amb alguns dels meus millors amics i que em va encantar. Veure'ls junts, contents d'estar allà i de fer-me passar vergonya, emocionats i feliços. Qui pot demanar més?

10 comentaris:

  1. jejejeje...boníssim el títol, he rigut molt!! Bé, no ric pq en facis 40 sinó pel joc de paraules!
    Avui en dia 40 no són res, contant que els que ara tenim entre 30-40 viurem fins els 90, doncs no estàs ni a la meitat de la teva vida!! A sentir-se jove!!

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats, wapa!! Bufa ben fort i demana el teu desig, a veure si cau!!Petonets!

    ResponElimina
  3. Pensa que tots els "tios buenos interesantes" van pels 40 o més així que demà passes a ser una "tia buena interesante" automàticament jeje!

    Moltes felicitats i gaudeix-los que estas estupenda :)

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats!!!
    Si serveix de consol, que serà que no i a més tampoc cal, jo el dia 15 en faré 43 i tan feliç de la vida.
    Petons

    ResponElimina
  5. Felicitats!!!!
    Això no és res! A celebrar-ho!
    També m'ha fet molta gràcia elm títol!

    ResponElimina
  6. Es un bon balanç de vida el que has fet i això es el més important 40, 50 o 100... el més important es sentirte plena amb el que tens :)
    O si no fes com fan el tibetans... quan els hi pregunten l´edat diuen... poder 20 o poder 30, no me´n recordo de quan vaig neixer jejejje

    ResponElimina
  7. Gràcies noies! No, si estic la mar de feliç eh, no us penseu! la setmana passada estava tova, era el final de curs meu i de les nenes i estava esgotada, però la festa de divendres va ser tot un subidón!

    Esther vols dir que ara el Clooney no em treurà els ulls de sobre? ole ole!!!

    Erna, en prenc nota!!!!!! uns grans savis aquests tibetans!

    ResponElimina
  8. Felicitats! Jo l'any que ve també entro al club dels 40!! Però com tu estic satisfeta del que tinc, del que sóc i de com sóc. A més, al meu cap i al meu cor, jo en realitat en tinc 25!!! jajaja

    ResponElimina
  9. Sílvia digues que si!!! ens hem plantat en els 25! ja ja ja ja

    ResponElimina
  10. Arribo tard, però PER MOLTS ANYS!! d'aquí a 40 més ens enriurem dels que acabes de fer ara ;) La qüestió és anar sumant!!

    ResponElimina