dissabte, 10 de setembre de 2011

Ja ha arribat!


Doncs si, ja ha arribat el gran dia.

Ja ho tenim tot apunt: motxil·les (les de la imatge, per cert, ens va impressionar molt veure-les sortir de la botiga amb elles a l'esquena, semblaven nenes grans!!! Ah, i la botiga és la de Bateau lune, a la plaça de Virreina de Barcelona, a Gràcia, una petita cova dels tresors), bidonets, carmanyoles, bates, llibres, agenda, roba marcada i cabell tallat... Si, cabell tallat perque no estic per passar-me els matins barallant-me perque no es volen fer cues i passo de que la Maria sembli el del 11811 i l'Erinn la Rapunzel...

En general les hem deixat intervenir en l'elecció dels gadgets, sempre orientades. És a dir, nosaltres feiem una primera tria per exemple de les motxil·les i després elles decidien quina de les 4 preseleccionades els agradava més. Vem haver de lluitar perque insistien a dur les de les princeses Disney que els va regalar una tieta meva, però les vaig convèncer que aquestes eren per disfressar-se a casa. Si, ho sento, per aquí de moment no hi passo. I si els hi creo un trauma ja pagarem psicòlegs, així reactivarem l'economia del país!

Així que dilluns a les 9 menys 10 ja serem davant l'escola, elles netes, polides i equipades, i nosaltres nerviosos i m'imagino que un punt emocionats (ens hem demanat festa tots dos per dur-les i anar-les a buscar). Tres dies d'adaptació i au, a la rutina de nou. Per elles crec que no hi haurà problema pel que fa a adaptar-se a l'escola: coneixen a molts dels nens, dilluns passat van conèixer a les mestres, l'any passat hi van anar de visita amb l'escola bressol... I saben que aniran separades. Però no se si entenen el que això suposa. No se si entenen que no es veuran durant una bona estona, que es trobaran només al patí o quan facin activitats conjuntes. I aquest és l'únic punt que em té una mica amoïnada, com portaran la separació. Sé que els anirà bé, però potser al començament els suposa un disgust, i m'agradaria estalviar-los-el. Tot i que probablement ho passo jo pitjor del que ho passaran elles.

Creia que estaria més tova, que l'emoció de que les meves petites ja anessin a l'escola dels grans em podria. Sempre que sentia aquesta cançó pensava que jo estaria així. Però la veritat és que les ganes de que comencin l'escola (tan meves com seves) matisen aquesta emoció. Vaja, que ja era hora!

6 comentaris:

  1. Quines motxiles mes maques. El Jordi la durà de Toy Story, què hi farem, de totes maneres amb les nenes i les princeses potser és pitjor... jo tinc malsons amb l'Spiderman però a qui tinc prohibida l'entrada es al Bob Esponja.

    Això de que siguin dues potser per a elles els hi fa menys complicada l'adaptació, oi? No es queden tan soles.

    ResponElimina
  2. Quina ilu començar aquesta nova etapa, no??

    M'agraden les motxiles!!

    ResponElimina
  3. Qué bó lo del Bob Esponja...jo no vaig poder fer-hi res: el va portar una iaia!
    Petonets i bon curs!

    ResponElimina
  4. A mi el bob esponja aquest em fa por i angunia, em va costar un temps adonar-me que era una esponja i no un tros de formatge passat, ai perdona que em desvio del tema...
    M'encanten les motxil.les!
    Ja aniràs explicant com va l'adaptació... petons

    ResponElimina
  5. L'Andreu portarà una motxilla de Spiderman. Quin horror! Però qualsevol li treia de les mans...

    Bé, segur que et dic el mateix que sempre i que tu ja saps però la separació no els hi serà cap problema ja veuràs que no.

    Ara ens hem d'adaptar nosaltres a aquest gran canvi. Ai nena, que grans se'n fan. A mi em sembla ahir que parlàvem dels símptomes de l'embaràs!

    ResponElimina
  6. Que tingueu bona adaptació tots quatre! :)

    M'han encantat les motxilles!! (haurem de passejar un dia per Gràcia) A casa portem la Dora la Exploradora i el Mickey...

    ResponElimina