- noooo!!!! per què ho dius?
- perque estava malalta del coll.
- no dona, però els metges la van curar
- doncs el iaio que baixi, que el curin i així no estarà morit.
-... carinyo les coses no van així. Quan un es mor ja no el poden curar
- i per què no?
... i així va seguir durant gairebé mitja hora. Fa un any i mig es va morir el meu sogre i com les gatxans preguntaven molt per ell vem optar per explicar-los que l'avi era dalt d'una estrella i no tornaria a venir. No n'havien parlat més, només algun petó llençat al cel quan a la nit veien les estrelles, però ara fa unes setmanes que el tema s'ha tornat recurrent i no hi ha dia que no surti la mort a la conversa. Cada cop que l'Erinn sent parlar d'una malaltia pregunta per la mort. Nosaltres anem responent com podem, però hi ha vegades que sento que el tema em supera i no se si el que contesto no li està generant més inquietud que una altra cosa. Ho he parlat amb una mare del parque que és mestra d'educació infantil i m'ha passat una llista de contes que tracten la mort i la tristesa. També m'ha aconsellat que ho parli amb la mestra de l'Erinn, que em pot ajudar amb el tema. Jo estic amoïnada perque la veig patir quan en parla.
S'accepten consells, recomanacions, comentaris i critiques.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEls meus sogres també estan morts, fa anys. De tota manera a casa hi ha una foto d'ells al menjador. La Maria sap que l'avi Eulogio i la iaia Maria estan morts.
ResponEliminaDe més petitona li deiem que no hi eren i prou. Un bon dia ella sola ens va preguntar si estaven morts i sense dubtar-ho li vem dir que sí, sense donar-hi més voltes.
Moltes vegades em preginta si jo em moriré, si quan ella tingui 5 anys jo em moriré, si primer es morirà la iaia Pilar (la meva mare) o la iaia Rosita (la meva iaia), em pregunta si els nens es moren,... Vaja, que és un tema que també surt sovint a casa.
Jo no sé si faig bé o no, però com que no la veig preocupada pel tema, vull dir que no la veig amoïnada, que crec que pregunta perquè no ho acaba d'entendre, jo li contesto veritats.
Li dic, per exemple, que no sé si em moriré quan ella tingui 5 anys, però que suposo que no, que no sé si es morirà primer la iaia Rosita o la iaia Pilar, però la iaia Rosita és molt velleta ja i probablement li toqui a ella primer. que els nens no s'acostumen a morir, però pot ser que n'hi hagi algun que li passi,...
Intento contestar i canviar de tema, o deixar estar la conversa, però no deixar-la sense respostes.
Tinc una cosa clara: si pregunten és perquè els inquieta i volen saber. Així que toca donar respostes, no massa transcendents i que puguin entendre.
Uffff... És que quin tema!! a casa fa un gairebé un parell d'anys que dura... I no veig pas que s'acabi aviat...
-perdó pel rotllo, però ja veus que a mi també em toca d'aprop! Jeje-
Merci Ester! si, jo tambe miro de contestar la veritat (lo de l'estrella evidentment no, però en el seu moment ho vem parlar amb la seva mestra i ens va semblar una bona solució) però de vegades m'acabo quedant sense respostes. Si noia, vaja tema!
ResponEliminaJo també sóc partidària d'explicar-lis les coses tal i com són. De vegades ens fa més por a nosaltres haver de donar l'explicació que no pas a ells entendre-la.
ResponEliminaNo sé, penso que els nens tenen molta més capacitat d'entendre de la que ens pensem i és millor anar a dir la veritat que no donar explicacions que tard o d'hora cauran pel seu propi pes.
Si és un tema que l'angoixa quants menys dubtes en tingui al respecte millor.
Amb això de les malalties podríeu explicar-li que hi ha malalties greus que poden fer que et moris i malalties que no ho són i que aquestes són les que s'agafen normalment. Segur que ho entén, és una nena molt llesta!
No et puc ajudar gaire, la veritat. El meu pare va morir quan estava embarassada de gairebé 8 mesos, així doncs el Jordi ja no el va conèixer, sempre que ha sortit el tema de que com és que té yayo i yaya però nomès àvia, li hem dit que l'avi va morir i ell tampoc ha insistit en el tema de moment. És complicat.
ResponEliminaJo tampoc no et puc ajudar gaire, encara.
ResponEliminaTot i que també m'hi trobaré, perquè no tinc mare des de fa sis anys, i segur que algun dia em preguntarà per la padrina. Em sembla que serà més difícil per mi explicar-li que per ella entendre-ho, però ho haurem de fer!
Jo també penso, com t'han dit, que els nens entenen millor les coses del que ens pensem!
ja ens explicaràs...
Si, jo també crec que és millor dir-los la veritat, però com dieu és complicat. Ara portem un parell de dies que no toca el tema, a veure. No és que no vulgui parlar-ho amb ella (home, no és le meu tema preferit però tampoc li dic que d'això no es parla), el que m'amoïna és veure-la angoixad.
ResponElimina