divendres, 25 de novembre de 2011

La Soraya



Jo n'hi me n'havia enterat. Aquests dies de campanya he intentat evitar al màxim teles, ràdios i diaris i cada cop que sentia una notícia de política posava música. Ha arribat un punt que m'han fet agafar mania a la política, a mi que sempre hi havia estat interessada.

Però ahir al matí a la feina m'ho van comentar. Es veu que la Soraya Saénz de Santamaría ha tornat a la feina 11 dies després de tenir el seu fill, renunciant a la baixa per maternitat en favor del seu marit (m'imagino que a una part, crec que no es pot renunciar a tota). I el món se li ha tirat a sobre!

Va per endavant que aquesta noia no és ni molt menys sant de la meva devoció. De fet em cau particularment malament. Però crec que en aquesta vida tothom ha de poder triar la seva opció i això ha de respectar-se, hi estiguem o no d'acord. Hagues actuat jo així? no ho se. Jo no em vaig trobar amb la oportunitat laboral de la meva vida just acabada de parir i per tant no se com hagués actuat. A més tampoc és que se n'hagi anat a picar a la mina, tot i que d'altra banda, no crec que li vagi el sou en això. Jo vaig poder gaudir d'una baixa de 10 mesos llargs i la vaig aprofitar. Me n'arrepeteixo? de vegades quan veig el que em queda per fer una mica, però quan penso en com vai gaudir de les nenes doncs no. Potser d'aquí a uns mesos aquesta noia se n'arrepetenteix, o potser no. O potser ara està amb uns remordiments de consciència brutals. O potser serà el seu fill qui li retregui. No ho se, només se que cada una tenim lo nostre i només ens falta que ens ho vagi retarient.

Ens omplim la boca parlant de la conciliació laboral i familiar (bàsicament de lo impossible que resulta) i cada una de nosaltres la portem com millor podem, unes millor que d'altres i sempre amb els remordiments a flor de pell, tant si apostem més per la vida laboral com si ho fem per la familiar. Ella ha près la seva opció.

P.D. si que em molesta que els mateixos individus i mitjans que s'omplen la boca sobre la importància de la família són els mateixos que la defensen a capa i espasa. Visca la coherència!

5 comentaris:

  1. Ja ho he dit a més llocs, jo crec que era una bona oportunitat de trencar esquemes i anar amb el peque i el pare a la reunió, així, quan vulgues pit, doncs l'entrava i ja està. Si ella no ho pot fer, encara menys des de abaix, nosaltres que ens juguem que ens treguin de la feina o coses així. Ara, no sabia que la resta de la baixa la agafat el pare,si és així, crec que el pare també ho pot fer perfectament i el nen pot créixer feliç i content amb la figura paterna com a lligam principal.
    Per alta banda, com diuen en castellà no demanem "peras al olmo", noies, i una de les líders del PP no serà la que trencarà esquemes ni prendrà mides innovadores en aquest sentit, és clar.

    ResponElimina
  2. A mi em costa d'imaginar-me treballant als 11 dies d'haver parit, i per tant suposo que per ella no deu ser fàcil.
    El temps li farà veure si ha actuat bé o no, ja s'ho farà.

    M'hauria agradat molt veure-la amb el nen als braços entrant a alguna reunió, o sortint periòdicament per estar per ell. Però no té cap obligació de fer-ho, clar.

    Hi ha molts posts sobre el tema a Internet i no estic d'acord amb tots ells. Com tu dius, a vegades es jutja massa i les dones ens convertim en les nostres pitjors enemigues.
    Petons,

    ResponElimina
  3. Uf un gran devat!
    De fet ella sortia de contes el dia 20! toma ya! però se li va adelantar. Tot això ho sé perquè cinc hores abans de parir i que ja es trobava malament estava responent les pregunets que li fèia en Basté a Rac1.
    Per un altre costat tenia entès que es pot renunciar a la baixa de maternitat però no a tota, crec que s'ha de fer un mínim de 8 setmanes obligatòriament (tot i que ella a la posició que està crec que està excemte d'obligacions d'aquest tipus)

    I ara la meva opinió. A veure quan ella es va quedar embaraçada ja sabia que hi hauria eleccions i estava força clar que les guanyaria la "marea azul", llavors penso que ha tingut temps per planificar-se i organitzar-se i suposo que per mentalitzar-se de fer aquesta opció. Jo no hi estic gens d'acord, penso que si tenim una persona al govern que fa aquesta opció mai millorarem en la conciliació familiar ni augmentarem les setmanes de baixa maternat. Penso també que un físicament i mentalment després de 11 dies no s'ha recuperat com per anar a treballar i menys un càrrec com el d'ella.

    Ale, he dit!!!

    ResponElimina
  4. No ho havia vist aixi, com algú que havia de donar exemple. Potser si, però com diu l'Anna tampoc crec que el PP sigui qui canvii les coses i permeti millorar la conciliació.

    Estic molt d'acord amb l'onavis, ella ja s'ho farà i el temps li donarà o li treurà raons.

    Ja us dic, no se si jo hagués actuat igual (d'entrada no ho crec, crec que per la criatura i per la mare el millor és estar junts tot el temps possible com a mínim durant el primer any de vida, però no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré...), però igual que no crec que s'hagi de criticar o penalitzar a ningú per deixar de treballar 3 anys per cuidar el seu fill, tampoc crec que s'hagi de menysprear l'opció contrària.

    ResponElimina
  5. Mentre anava llegint el post anava pensant en la teva última frase "visca la coherència". Aquesta senyora és la mateixa que defensa a capa i espasa la família tradicional i ara resulta que deixa el seu fill d'onze dies per anar a manar. Vaja, que li ha tirat més l'ambició que el fill (ho sento però jo sí que penso que tenint la posició que té s'ho podria haver fet venir d'una altra manera).

    Estic totalment d'acord també en el que diu la Sol Solet. Tenim 16 míseres de baixa maternal per estar amb els nostres fills i ara aquesta en comptes de donar exemple va i tira per terra la necessitat aquesta de compartir els primers mesos de vida amb els nostres nens. Ara quan ens vulguin retallar també la baixa que ens la posin com a exemple...

    Del PP havia de ser!

    ResponElimina