16.15 - recullo al meu marit (com s'ha deixat la bossa de dansa de les nenes, tornem a casa abans d'anar a l'escola... gggrrrrr)
16.28 - recollim a les nenes (3 minuts tard...)
16. 35 - canviem de roba a les nenes
16.45 - les deixem a la porta de la classe de dansa
16.50 - agafo el cotxe per tornar a la feina (tinc classe de 18.00 a 19.00)
De bojos? si.
Ha valgut la pena? moltíssim! veure la cara de les teves filles després de 10 dies no poder anar a recollir-les, que la seva mestra et digui que l'excursió (la primera de l'escola dels grans) ha anat perfecta i que la professora de dansa et digui que tens unes nenes fantàstiques i superdespertes, no té preu! Ni mastercards ni punyetes!!!
P.D. i encara he tingut temps d'escriure aquest post entremig!
Ole aquesta supermami de bessones!! això és un triatló i la resta són tonteries!!
ResponEliminaQuina carrera!!! però ja ho crec queha valgut la pena!!
ResponEliminaPerons!
Fantàstic!! :)))
ResponEliminaPer si hi havia algun dubte...les dones (més les mares) som multitasca, ben organitzades y corredores de fons!!!
ResponEliminaI tant que val la pena!!
ResponEliminaI seguint amb el que diu la Mònica, també crec que això és bastant exclusiu de les dones, penso que pocs pares farien aquestes maratons per tan poca estona de recompensa. I mensy fer-ho tant bé, sense oblidar-nos de res, i tornant a treballar després. Ets una campeona!
Petons
Super mare, sí senyor!
ResponEliminaMec, mec! El que no es faci pels petits bandarres...
ResponEliminaGràcies noies, però de campiona o super mare res! va ser per pur egoïsme i per treure'm de sobre la sensació de mala mare que carregava des de fa 10 dies! I em va sentar la mar de bé!
ResponEliminajajaja jo soc de les teves! sempre amb la mala conciència de mala mare a sobre!
ResponEliminaun super bravo per la teva carrera!!!!!!
Això sí que és aprofitar el temps. Ens haurien de donar alguna medalla de tant en tant, ni que sigui de llautó.
ResponEliminaPetons