diumenge, 20 de novembre de 2011

Me llaman la desaparessida...



...cantava en masculí en Manu Chao. I així em sento, com la desapareguda. A la Universitat anem fent feina: preparem les classes, investiguem, fem tasques burocràtiques (de vegades més de les que ens tocarien) i quan tenim classes les donem. Dic quan tenim classes perque un professor a jornada complerta ha de fer 240 hores de classe a l'any. Si feu números veureu que no és molt. Però quan tens classe, tens classe, no pots estar per gaire cosa més. I això és el que m'ha passat.

Aquest any (ja tocava) hem intentat que tots els professors tinguéssim una part de teoria. Normalment les classes es trien per ordre d'antiguitat i als més joves sempre ens tocava fer pràctiques. Aquest any hem pogut fer teoria tots i a mi em va "tocar" una asignatura de màster que m'havia de preparar de 0. Ha anat molt bé, he disfrutat molt i he après molt, però he tingut molt feina i he quedat esgotada. Fins al punt que ni llegia blogs ni escribia el meu. Anava veient que renovaveu posts, que n'apareixien de nous i pensava "quan tingui un moment me'l miro". Però el moment no arribava mai.

Ara ja he acabat classes, he corregit els treballs, i només em falta posar les notes. I em falta llegir totes les finestres que tinc obertes a la barra del navegador i posar-me al dia!

Per altra banda, l'època de classes a mi també em suposa un problema familiar. Aquest cop l'horari era de 3 a 6 de la tarda (més un dia de 6 a 7 i un de 3 a 8). És a dir, vaig aturar les tardes de fer de mama. "Sort" que el meu marit segueix sense feina i se'n va poder fer càrrec. Però igualment es va donar el fenòmen "la mare ha desaparegut de les nostres vides" per tercer any consecutiu. Plors per anar a l'escola, mamitis desfermada, rebel·lia a tope... I la meva sensació de "mala mare". Sort que no dura massa i tot torna al seu lloc habitual. Fins el proper semestre...

4 comentaris:

  1. Benvinguda de nou! Tampoc ha estat tant de temps...a més per fer una cosa que t'agrada, mira, no està tant malament!

    ResponElimina
  2. La feina és la feina. Què hem de fer... I com diu l'anna, almenys és per fer una cosa que t'agrada que això avui dia és un luxe!

    ResponElimina
  3. El que tenen de bo els blogs és que sempre estan aquí i si els segueixes pel Google Reader no et perds ni una entrada.
    Petons i ben retornada.

    ResponElimina
  4. Guapa! Ben retrobada!!! Sí noia hi ha temporades que no saps com ni perquè se t'acumula tot i tot i que fas molta feina i enllesteixes molta cosa no t'en surts! però de sobte! un post, respirar, descansar, no tanta feina i tornar a començar!

    ResponElimina