dimarts, 20 de desembre de 2011

No hay mal que por bien no venga 2a part (o qui no es conforma és perque no vol)



Qui m'ho havia de dir a mi que m'havia de fer un esguinç perque les coses milloressin. Doncs si, ha sigut com si a l'Erinn me l'haguessin canviada, ha girat com un mitjó. Dijous quan em va veure amb la cama embenada es va quedar molt parada i mig plorosa. I des de llavors oli en llum: portem ja 5 dies i perfecte: s'aixeca amb son però de seguida dibuixa un somriure als llavis, fa bromes, juga, està contenta, es pren la llet sense queixar-se pel pitet, la distància de la cadira a la taula o el color de la canyeta, accepta la roba que li poses... I potser jo també estic més conscienciada o sé portar-la millor o entre les dues ens entenem millor... no ho sé! El cas és que quan hi ha un punt de descontent o de disputa el sé resoldre, no m'altero tan fàcilment i ho solucionem entre les dues (o entre les tres, que la Maria alguna vegada també hi està implicada) sense massa terrabastall. Així que benvingut esguinç!!!

P.D. Espero no haver de dir "calladeta estava més guapa..."

5 comentaris:

  1. Ja intuïa jo que seria positiu aquest esquinç...espero que també hagis aprofitat per descansar i agafar forces...

    ResponElimina
  2. M'estàs dient que m'he de deixar caure per les escales perquè l'Andreu es porti millor? Perquè capaç sóc, eh? Jaja!

    Que bé maca, me n'alegra molt que l'Erinn hagi fet aquest canvi. Potser ha pensat que si la mama està malaltona l'ha de cuidar ben cuidada. Molt bé, molt bé :-)

    ResponElimina
  3. No se perquè jo també intuïa que això de veure a la mama malaltona podria funcionar. Dona gràcies al metge que et va fer un embenat tan vistós! hehehe.
    Esther, no agafis males idees tu ara!

    ResponElimina
  4. Mira, al menys ha servit per això! :)

    ResponElimina
  5. Esperem que segueixi així!!
    Molt bé!

    ResponElimina