I ara què faré?

Ahir vaig anar al gimnàs. Fa uns mesos amb una companya de feina vem apuntar-nos juntes al gimnàs de la UPC, que està molt a la vora de la feina i és molt barat (19 euros al mes!!!). Era la nostra manera d'obligar-nos a fer esport, ja que l'una anima a l'altra, i no sentir-te malament si una setmana no hi podem anar. De moment portem el ritme de una classe cada setmana o cada 15 dies i ahir tocava!

Jo estava amb moltes ganes: l'Erinn m'havia donat un matí fatal i necessitava que el cervell es buidés i nomes penses en pujar i baixar de l'step. I aixi estava jo, amunt i avall, amb més energia que la de costum, fins que vaig posar malament el peu i vaig caure. Resultat: esguinç xungo al turmell, una bena enorme i 15 dies sense posar el peu a terra. I allà estava jo sense amoïnar-me gens pel mal. Només pensava "i com m'ho faré ara?". Com m'organitzare amb les nenes, la casa, la feina i les crosses? com les canviaria per la classe de dansa? com les podria dur avui al l'escola per despedir-les (han marxat d'excursió)? Com planxaria les samarretes que s'havien de posar? Així que vaig renegar molt, vaig plorar, em vaig queixar... i ja està. A tirar endavant! No queda otra!

I res, ja ho tenim tot més o menys engegat: els meus pares m'han vingut a ajudar al matí, he pogut fer els esmorzars bé, ma mare m'ha planxat les samarretes. I sobretot, el meu cosí ens ha portat fins l'escola i els he dit adéu. Ah, i l'Erinn ha tingut un matí fantàstic ajudant a la mama i cuidant-la!

P.D. Ara podré llegir!!!!!!!!!!!