I ara s'acosta ja nadal. Jo soc de les que ens agrada fer un regalet a la mestra de les nenes per festes i no puc anar a buscar-lo (problema de no fer les coses amb previsió... l'any que ve a l'octubre ja ho tindré tot apunt... i jo que me'n reia...), la setmana passada va ser la jornada de portes obertes a música i dansa (en dos dies diferents... manda cojones) i demà és la de piscina (ni una tarda de relax puc tenir???), dissabte tinc a la família a sopar i hauré de delegar la compra i part de la realització del menú (part, si ho fes amb tot rebentaria de nervis!), s'han d'acabar de comprar regalets. I a sobre estem en plè canvi d'habitació de les nenes i fan falta coses... AAAAAAAAAGGGGGGHHHHHHH
Però soc forta, superare les reticències del meu cervell i faré veure que no he vist les paelles per rentar a sobre la cuina, o que no m'estressa la pila de roba per planxar que hi ha dins el cove, i faré com qui no sent la veueta interior que em diu... AAAAAAGGGGGGHHHHHH!!!
Com t'entenc!! jo tampoc en sé de delegar, i quan ho faig em poso de mal humor perquè no em fan res bé... i tot pel maleït CONTROL!!
ResponEliminaÀnims!!!
Una "controladora" més! Tampoc suporto que les coses puguin quedar sense fer o simplement quedar fetes però no a la meva manera.
ResponEliminaAins, com hauríem d'aprendre a no ser tan controladores i els altres a saber fer les coses bé sense que els hi anem al darrera...
Ànim!
T'entenc perfectament!
ResponEliminaTot i això, els moments en que per força hem de delegar (com ara el que tú estàs vivint) ens fan veure que el món rutlla igual. No a la nostra manera, però rutlla.
I també va bé veure això!