És un moment que temo. La M, una de les meves millors amigues, m'ho va explicar quan li va passar, més o menys quan els nens tenien 5 o 6 anys, i em va deixar una mica tocada. Jo no ho vull! I sé que passarà, que és llei de vida, que arribarà aquest dia, però vull que s'endarrereixi al màxim! Doncs si els 5 o 6 anys em semblava una bestiesa, a la S, la mare de la millor amigueta de les meves filles li va passar ahir. Amb només 4 anys que té la nena! Ens ho explicava mig ofesa, mig trista, mig rient (suposo que per no plorar).
Ahir va arribar-li el dia en que la seva filla li va demanar que no li fes un petó en despedir-la a l'escola, que hi havia massa gent li va dir...
Carai, amb quatre ja?
ResponEliminaMare meva!!!
EliminaA mi la petita a vegades no em vol donar la mà pel carrer, però suposo que ho fa perquè vol ser gran i anar soleta, i no pas per vergonya.
Però pel que veig queda poquet....
que trist!
si noia, ja...
EliminaOnavis les meves molts cops tampoc em volen donar la mà, s'estimen més fer la seva, però per sort encara em volen fer petons i abraçades, molts! I que duri!!!
ResponEliminaJo penso que va a nens també, eh? Tinc un alumne (té 11) que quan surt li fa un petó als morros a la mare. Que dius... Cal? No, tampoc cal jaja!
ResponEliminaAvui he recuperat l'esperança: quan he deixat a les peques a l'escola han entrat de la mà de dues amigues (les quatre agafades) i jo ja marxava quan m'ha cridat la conserge perque la Maria venia corrent a fer-me una abraçada i un petó!... i jo amb la felicitat pintada a la cara!
ResponEliminaOn és el botonet de "m'agrada"?
EliminaOooohhhh!!! que aviat!!!
ResponEliminaAra la Maria em diu "jo ja entro sola, mama" i m'aparca a un racó del pati (desde on veig que entra a la classe, la senyoreta la reb, em veu i em fa una salutació invisible per la Maria) i ella és feliç així.
Això sí, el petó i l'abraçada no el perdona ;)