Last dance

Ha mort Donna Summer. No és que jo en fos una gran fan, però aquesta cançó és una de les meves preferides. Fa unes setmanes (o mesos) l'Onavis ens va preguntar quines cançons ens feien posar contents, estar de bon rotllo. No vaig respondre perque com sempre quan tenia temps no estava inspirada i quan em venia la inspiració anava atabalada (no és que no et llegís o no hi pensés). Doncs des d'aquí responc que una de les que em fan posar contenta és aquesta. Contenta amb un punt de melanconia, no sé perquè. Però m'agrada. Em fa ballar i m'emociona. I és que, qui no ha tingut un últim ball a la seva vida?