Seguim amb les extraescolars

Aquest any tinc el mateix dilema que l'any passat. A quines extraescolars apunto a les gatxans? de segur seguiran amb la piscina (l'Erinn ja neda, bé, va per sota l'aigua, sola i la Maria sembla que mica en mica va perdent la por) i la música i dansa (pobra de mi si les esborro! em munten un cop d'estat en un microsegon!). Ara el dubte ve en si, a més, fan anglès. L'anglès entra dins "l'horari escolar", és a dir, es fa de 15.30 a 16.30, un dia a la setmana, aprofitant la jornada continuada.

En Víctor diu que no, que ja fan prou coses i que no cal. Però jo dubto: a l'escola pública no tenim la sisena hora i aquesta hora d'anglès és una manera de suplir aquesta mancança. Per altra banda són petites i ja tindran temps d'aprendre idiomes. Però per altra banda quan més menuts són més faciltat tenen pels idiomes. Però aquesta facilitat segons la tieta de les criatures (mestra d'anglès i una persona d'allò més centrada i amb moltíssim sentit comú) dura fins els 12 anys. Però per atra banda m'han comentat que les classes són molt amenes i els nens s'ho passen molt bé alhora que aprenen. I així estic jo, amb les meves cabòries...

Sort que ahir la mare d'un nen que farà P5 em va ajudar una mica a decidir-me. Em va començar a criticar que a l'escola de música havien posat la batucada els dimecres de 17.15 a 18h i que el seu nen no podria anar-hi perque feia piscina. Jo he estat a la comissió que ha quadrat (ho hem intentat si més no) els horaris de les extraescolars i li vaig dir que s'havia posat a aquella hora perque hi poguessin anar els nens que feien esport base, ja que sortien a les 17h i que sempre podia triar el grup de piscina de dimarts i dijous. La resposta va ser que no podia perque aquells dies el nen feia taekwondo al poble del costat i que com ell com a mínim hi havia 3 nens més, i que "o canvien l'horari o no l'apunto!". Tan indignada estava que ni va dir adéu quan en marxar em vaig despedir.

Des que soc mare estic cada cop més d'acord amb que "els pots s'assemblen a les olles". No hi ha com tenir una mare així, que apunta al seu fill a tot i més i exigeix que tot quadri amb el seu horari, que està orgullosa de lo bé que dorm el seu fill gràcies a que cada nit li posa els Simpson a la tele que té a l'habitació (si, amb 4 anys...) i que és incapaç de renyar-lo quan en fa alguna, per fer-me adonar que en comptes de tantes extraescolars potser el que els hi cal als nens a certes edats és passar temps amb els pares. Encara que només sigui perque se n'adonin de que tot no pot ser. Ni ha de ser.