divendres, 21 de setembre del 2012

La reunió de començament de curs



Potser ja hi anava predisposada. Una amiga m'ha passat un llibre, "39+1" (recomanable al les que estem en aquesta edat estupenda i volem riure una estona), en el que la protagonista fa un retrat divertidíssim d'una reunió de començament de curs i jo vaig anar-hi amb ganes de gresca. Però la veritat és que la realitat es va ajustar molt a la ficció.

Primer ens van reunir a tots els pares de P4 i P5 al menjador ja que molts ítems són compartits entre els dos cursos. Ens van explicar la part més pràctica, de funcionament i logística vaja. Que si han de portar un raspall de dents i pasta per després de dinar, que si les festes, que si les colònies, que si els horaris d'entrada i sortida, etc... Aquí ja va sorgir la primera pregunta estrella d'una de les bones mares*: "i després d'esmorzar? no els hi renteu?". Resposta: no. Si se les rentessin no tindrien temps de sortir al pati. "I si vull que la meva se les renti cal que porti un justificant del dentista?". No, no cal, si vols en parlem després.

Jo davant d'això ja feia cares. Però després va sorgir un dels temes estrella: els pastissos d'aniversari. Es veu que des de sanitat s'ha prohibit que els nens portin un pastís fet a casa. Indignació generalitzada. A veure, a mi també em sap greu, sobretot perque a ma mare li fa gràcia fer-los un pa de pessic per l'aniversari, però d'aquí a fer-ne un drama... Si fins i tot hi havia qui exhibia el carnet de manipulador d'aliments! A més, i lo fàcil que serà a partir d'ara: capsa de galetes i avall!

Després vem anar cadascú a la seva classe. Nosaltres ens vem repartir i a mi em va tocar la classe de l'Erinn. Allà la gent és força normal, les preguntes semblaven normals fins que va arribar la nova. Ai la nova! la nova si que és una BONA MARE*, en majúscules, negreta i subratllat! I evidentment havia de deixar clar que ella era allà i, com no, que era una bona mare! Va venir a la reunió amb els dos fills, la que va a la classe i el més menut (tot i que hi havia un servei de monitoratge per cuidar els nens al pati durant la reunió). Va treure-li la faldilla a la gran (per que feia calor?), va jugar amb el petit per terra, cada dos per tres anava al lavabo (en això la disculpo, els nens pixen i caguen quan volen, no quan toca)... tot això mentre la mestra ens explicava com ha planificat el curs. I en acabat, com deia, es va fer sentir: "els autocars que faran servir per les excursions porten cinturons?". Aquí em vaig indignar! Cal aclarir que la senyora en qüestió viu a un altre poble més gran i la pregunta va sonar a "aquí a les zones rurals en vies de desenvolupament sabeu que hi ha autocars que tenen cinturons?". Vaig ser molt susceptible? potser si. I per rematar "si la meva filla no es vol acabar el dinar s'ha de quedar asseguda a taula com si estigués castigada? és que jo vull que li respectin els ritmes i si una cosa no li agrada que no en mengi, sense càstigs ni res". A veure, no barregem. Si la teva filla no vol menjar coliflor, que no en mengi, ningú la castigarà, però d'aquí a premiar-la amb un "doncs surt al pati"... Com se n'enterin les meves no dinen d'aquí a sant joan!!!!!

Doncs resulta que la nostra classe va ser la tranquila! a la de la Maria segons son pare no se salvava ni l'apuntador! La racista de l'any passat, la que abans deia lo de rentar-se les dents amb la nena petita despullada per la classe (quina mania a despullar les criatures!), la del carnet de manipulador d'aliments (un dia a la setmana els nens es faran l'esmorzar a escola i ja ho criticava)... Allò era can pixa!

Per sort, hi ha coses bones. Molt bones diria jo. Les mestres, el projecte, el taranna, la planificació. I sobretot l'entusiasme. A mi m'emociona sentir parlar a la mestra de l'Erinn de tot el que pensa fer amb aquelles ganes, amb ilusió (si, ja se que semblo en Mas), contenta de fer el que fa. I la de la Maria igual. Les gatxans no podrien estar en milors mans.

* Bona mare: dícese d'aquelles dones que són mares i només mares. I a sobre t'han de fer saber que ho són, que bé que ho fan tot i com estan en possessió de la veritat absoluta. Que la seva opció vital és la correcta i que ets lo pitjor perque després de la reunió te'n vas corrents a un concert amb el teu marit (increïble la Norah Jones!) i abandones a les teves criatures amb els avis. A serveis socials vas!

14 comentaris:

  1. No ho entenc gaire, això d'aquesta mare...això de respectar els ritmes per dinar, és molt respectable (valgui la redundància) però també hi ha l'opció de dinar a casa, no? Si es vol ser bona mare 100% és sens dubte la millor opció ;) De fet, que jo sàpiga, l'escolarització no és obligatòria fins els 6 anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se noia, es veia clarament que volia parlar i havia de dir alguna cosa... Dóna la sensació que havia sentit sonar campanes sobre respectar els ritmes i ho relacionava amb castigar asseguda a la taula. Ai no se. Ja et dic, ella havia de dir alguna cosa!

      Elimina
    2. Ja m'imagino, ha entrat amb la idea de dir una frase on hi hagués la paraula "respecte" i la paraula "ritme" que són tan guais!! i apa, les ha ficat amb el tema del menjador..i ha tornat a casa amb els objectius complerts, oi? ;) jeje...

      Elimina
  2. Ostres, no em diguis que allà on viviu teniu autocars? Jo pensava que anàveu muntats en ruc als llocs!

    Què fort! A mi aquestes mares em rebenten perquè en comptes de venir a la reunió amb la ment oberta i amb predisposició per a fer una bona feina entre tots, venen a fer una "guerra" amb el mestre. Ni que fóssim l'enemic i allò fos una lluita.

    Imagina't el que es passa a l'altra banda quan et toca una d'aquestes estupendes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, amb una altra mare deiem que ens encantaria haver-nos quedat a escoltar que deien les mestres després!

      Elimina
  3. Sempre n'hi ha d'aquestes... em rebenten. El més important és que tu i les gatxans tingueu aquest bon feeling amb les tutores. A mi em passa més o menys el mateix...

    aaaaaiiii,
    un petó a totes, noies!
    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, la veritat és que les tutores són fantàstiques! jo els vull fins a sisè!!!!!

      Elimina
  4. Quin fart de riure m'he fet!! Ho has escrit molt bé i quasi que visualitzo l'escena.
    Sempre hi ha gent que quan aixeca la mà i pregunta fan que sentis vergonya aliena durant uns moments.
    Nosaltres tenim la nostra el dimarts. A veure si dóna tant de sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. si onavis, tu ho has dit, vergonya aliena! a veure si esteu tan distrets com nosaltres! ;)

      Elimina
  5. Mares "xupiguais", perfectes, candidates a l'Oscar a la millor mare de l'any (Com diria una amiga meva) n'ha per tot arreu!!! i... jo tampoc les suporto!!!!! ;)
    Segur que la Maria i l'Erinn s'ho passaran pipa a P4 i aprendran moooooltes coses, moltes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. segur que si! va bé saber que som una bona colla les que no les suportem! ;)

      Elimina
  6. Molt bo el final, ja ja ja... quina enveja lo de la Nora Jones... alguna vegada aconseguiré anar!!!
    Ai nena, quan els meus comencin a cole jo ja em veig venir que seré la mare rareta del grup!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. quan sàpiga que torna a venir t'aviso! No dona, tu no ets rara! aquestes de les que parlo és que són moooooolt rares! Només et dic que "la nova" segueix entrant cada dia la seva filla a classe (els de P4 només podíem entrar el primer dia o si hi ha alguna cosa que volguem comentar a la mestra)... rara, rara!

      Elimina