dilluns, 29 d’octubre de 2012

Impossible?


Dissabte vem anar a veure "Lo imposible" amb d'altre pares i mares del parque. Jo potser hagués triat una altra pel·lícula, però la veritat és que tenia curiositat, tot i que sabia que seria un dramón i que patiria. I vaja si vaig patir! Des de gairebé el començament que estava amb l'estómac encongit i em va durar una estona encara quan vaig sortir.

Però jo patia perque m'hi veia reflectida! No, mai he hagut de passar per una situació així, per sort no m'he trobat amb una catàstrofe com aquesta i toco fusta! Però les reaccions de la mare eren les que jo hagués tingut, les que a mi em venien en aquell moment. I crec que aquí hi ha el gran què de la peli, que tot i explicar una situació que ens pot quedar molt lluny, les reacciones dels personatges ens la fan molt propera (excepte una del pare, que no us explico per si la veieu, i que va generar debat entre nosaltres... tot i que en el debat les dones preníem la postura contrària i els homes es decantaven per la que pren el protagonista, o si més no l'entenien millor).

Per altra banda, la peli està molt ben feta i les interpretacions són molt bones. Tothom parla de l'actor que fa de fill gran i de la Naomi Watts, però a mi també em va agradar molt l'Ewan McGregor, que és un dels meus actors preferits (aaaaiiii... ) (això era un sospir).

L'heu vista? La penseu veure? Si ja ho heu fet, què us ha semblat?


5 comentaris:

  1. Visca Ewan (aii...un altre sospir) ;)

    Doncs mira, jo estic hipersensible per aquestes coses, així que ja havia decidit quan vaig veure el tema que no l'aniria a veure. No tinc ganes de patir!(aquesta és la típica frase de ma mare...:P)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fas bé. Jo vaig sortir dient que era l'última peli que veia on sortissin nens patint!

      Elimina
  2. Buffff,
    jo la volia anar a veure però ha estat el meu home qui ha dit que no, que no volia patir... i després jo també m'he tirat enrera...
    des de que tinc les nenes penso sovint en aquestes coses, i cada cop em fa més por i m'angoixa més. No sóc catastrofista, però em venen al cap les deu mil desgràcies que passen pel món i m'hi poso a la pell...

    per cert, apunteu un altre fan de l'Ewan...
    Petons a totes guapíssimes!

    ResponElimina
  3. Jo també sóc del clubde no veure pelis de patiment i molt menys de patiment de nens, m'afecten molt. Però l'EWan es l'EWan, es clar :-p

    ResponElimina
  4. Jo no tinc pensat veure-la però perquè no és el tipus de peli que em sol agradar.

    Home i l'Ewan està molt i molt bé, eh? Je je je!

    Ara em deixes encuriosida amb això de la reacció del pare. Ja m'explicaràs!

    ResponElimina