Des que soc mare he canviat. Físicament (juro que jo era prima i que aquesta molla que tinc a la cintura no l'havia vist mai abans) i de manera de ser. Suposo que en el fons sempre he estat així i que si no hagués estat mare també hagués anat modulant la meva manera de ser, però la maternitat ha accelerat certs canvis:
1. Ja no dono res per segur. Abans les coses eren així o aixà, però eren com eren. Ara ja no poso la mà al foc per res: tothom pot canviar d'opinió, de gustos, de criteris i a mi plim. No jutjo com ho feia abans. Vaja, si jo soc la que deia que les meves filles MAI anirien vestides iguals, MAI durien res rosa i MAI durien vestidets...
2. Tonteries les justes. Aquest any he perdut de vista dues amigues per aquest motiu i aquest cap de setmana he estat a punt de perdre'n una altra. Jo com a amiga soc una ganga perque m'agrada organitzar coses i estic a totes, però quan comences a veure que et prenen el número, que la gent et matxaca per tot ... ah no! per aquí no hi passo! Abans callava, callava i aguantava, però ara no, ara parlo i si s'enfaden que s'enfadin. Aquest ha estat potser un dels canvis més grans que he notat i veig que encara hi soc, que encara me'n callo algunes i que quan no callo no tinc prou experiència per gestionar la situació, però mica en mica...
3. M'indigno. I a més sovint. Amb les injustícies. Sobretot si afecten als nens. No em conformo amb que les meves filles siguin felices, m'agrada que visquin en un món feliç, on tothom té els mateixos drets i ningú està per sobre de ningú.
4. Soc una gran conta-contes. Això ha estat una sorpresa. Ja se que sona pedant, però és cert, explico molt bé els contes i a més de fer que els nens s'ho passin bé jo també disfruto molt. Sobretot veient les seves cares i la seva atenció. Si les coses no van bé a la universitat crec que ja tinc un plà B.
Quin pla B més fantàstic!
ResponEliminaA mi ara més mooooolt més igual el que pensin de mi i això hem fa sentir molt alliberada i feliç. Per aquesta raó també passo força de les "tonteries" dels altres, com tu.
Mira, en temps de crisi no està gens malament tenir un pla B per si de cas :-)
ResponEliminaJo també penso que la maternitat canvia molt a les dones. No sé, crec que comencem a prioritzar de debò allò que és realment important i mica a mica anem oblidant-nos de la resta. No estem per perdre temps ni energia en segons què o qui, oi?
Jo també m'identifico amb el que dius!
ResponEliminaAbans em deixava portar molt més pels altres i sovint feia coses perquè "tocava". Ara cada vegada menys!!
Suposo que ser mares ens fa adonar d'allò que és realment important, com diu l'Esther.
Veig que és general. Si, crec que ens adonem de que no val la pena amoïnar-se per segons què o per segons qui i aprenem a prioritzar. Ara si penso "aquesta potser s'ha enfadat per això o per allò" no m'amoïna, soc més lliure de poder-ne parlar, com diu l'Anna m'importa molt menys el que pensen de mi.
ResponEliminaA mi m'agrada pensar que ara som una versió millorada de nosaltres mateixes, sinó fos per la panxa, seríem perfectes! Hehe
ResponElimina