La crack

Aquest dijous passat vaig conèixer a una crack. Una persona d'aquestes que s'ha guanyat plenament la meva admiració. Me n'havien parlat molt bé però no la coneixia més enllà de l'hola i adéu de cada dia. És una noia que treballa a l'escola de les meves filles. La coordinadora de menjador.

Dijous vaig anar a dinar a l'escola. Des de fa un mes soc mebre de la junta l'AMPA (fins ara era col·laboradora). I juntament amb dues membres més vem anar a dinar a l'escola per parlar amb la coordinadora de menjador de com ho té tot organitzat, de com va la jornada continuada, dels problemes que pogués tenir... I em vaig quedar meravellada! L'E. no nomes coordina el dinar d'entre 130 i 150 nens i decideix quin monitor està a cada curs. No, això només és una mínima part del que fa. A més, s'encarrega de que cada nen vagi després de dinar a l'extraescolar que li toca, d'organitzar activitats pels que no en tenen, des de tallers de teatre a classes de repàs, de vigilar que no hi hagi errors, que tot rutlli, que cada nen i cada monitor sigui on ha de ser en el moment correcte. I us asseguro que no és ni senzill ni banal.

Però el més fantàstic de tot es que ho fa sempre amb un somriure. I oberta a les idees i propostes de tothom, als pares que s'interessin per com funciona el menjador, a millorar les instal·lacions. I la seva feina molts cops ni es veu. Ni es veu ni es valora. L'E. és una d'aquelles persones que fan millor tot allò que els envolta i que fan que pels demés sigui una alegria anar a treballar. O a menjar!