Fa un parell d'anys vaig anar de cap de setmana amb tres amigues. Totes quatre en feiem 40 aquell any i volíem cel·lebrar que estàvem estupendes i que seguíem essent amigues, tot i que des que teníem 13 anys havia plogut molt (moltíssim). Una d'elles em va posar aquesta cançó i em va dir que des que havia descobert aquest grup cada cop que els escoltava pensava en mi i en com m'agradarien. Segurament és una de les persones que millor em coneix i un cop més ho demostrava: m'encanten.
M'afegeixo als divendres musicals amb aquesta cançó. I encara que se que no em llegiran els la dedico a elles tres, la Mamen, la Iolanda i la Gemma. Les meves nenes. Perque apunt de fer-ne 42 seguim estupendes i seguim essent amigues. Perquè hi ha poques dones tan fantàstiques com elles. I que per molts anys segueixi plovent i nosaltres seguim trobant-nos per explicar-nos com ens agrada ser sota la pluja!
Preciosa! Que bé que a algú li recordi a tu, no? quin piropo, noia! :)
ResponEliminaQuin dia més maco que ens espera!
a que si? a mi em va fer molta il·lusió que en sentir una cançó el primer que pensés fos "aquest grup segur que li agradaria a la Mireia".
EliminaJo estic eufòrica avui!
ai, jo també...
EliminaDóna molt bon rotllo!!
ResponEliminasi, oi? doncs tenen altres molt bones cançons.
EliminaFelicitats per aquesta bonica relació que expliques :)
ResponEliminaGràcies! la veritat és que n'estem molt orgulloses!
Elimina