dijous, 7 de març de 2013

El 8 de març



Demà és el dia internacional de la dona treballadora. Quan anava a l'institut tenia una professora d'ètica i filosofia molt feminista que organitzava tallers i xerrades aquest dia. Era com una festa. Mirava de fer-nos prendre consciència que les dones no erem ni més ni menys que els homes, que erem iguals en tot. Jo me l'escoltava embadalida, pensant quanta raó tenia. Mai m'havia sentit discriminada pel fet de ser dona, mai havia viscut cap desaventatge.

Amb els anys la meva visió ha canviat radicalment. Primer perquè he vist que homes i dones si que som diferents (i com deia Spencer Tracy a "La costilla de Adán", pel·lícula absolutament obligatòria, "Vive la différence!"). Pensem diferent, actuem diferent, i aquí està la gràcia, a aprofitar lo que tenim de bo uns i altres i sumar esforços. Jo soc una gran conductora però soc nefasta interpretant mapes. El meu marit és un conductor normalet, però té una molt bona orientació espaial. Què hem de fer? conduir ell i jo mirar el mapa i criticar-nos contínuament per lo malament que ho fem?

I sobretot he vist que, pel fet de ser dona, si que estic en desavantatge. Si que tinc pals a les meves rodes. Tinc pals perquè sobre mi recau, no només la feina remunerada, sino també la major part de la de casa. I no és la feina el que m'amoïna sino sobretot la organització. El meu marit cuina, va a comprar, banya les nenes, les vesteix, però allò que jo he decidit que es cuina o compra i amb allò que jo he decidit que s'han de posar. Soc jo la que organitza qui les porta a escola, qui les va a buscar, qui les porta a les extraescolars, qui busca activitats per fer el cap de setmana. És culpa meva? segurament en part si, m'agrada control·lar el què ha de passar, però no tot és culpa meva. Crec que soc prou gran com per cedir terreny de decisió al meu marit, que per alguna cosa som companys en això.

A més, avui ha sortit a la revista Nature un article sobre les diferències entre homes i dones en ciència. Resulta que un home amb el mateix curriculum que una dona té 2,5 vegades més probabilitats de ser professor titular. Per què? És que a les dones ens fa por assolir llocs destacats a la feina? o és que en determnats ambients encara costa veure dones en aquests llocs?

Ja fa uns anys que el 8 de març ha deixat de ser un dia festiu per mi. No tinc res a cel·lebrar. Tinc molt a reivindicar, tinc molt a demanar, molt a exigir. Mentre néixer dona a certs països no sigui poc més que una condemna. Mentre néixer dona no suposi un handicap no només professional sino també vital. Mentre no siguem veritablement iguals hem de reivindicar, hem d'exigir i hem de lluitar.

Ale, ja m'ha sortit el pamflet!

6 comentaris:

  1. Jo crec que calen dies així. Per parar-nos a pensar una mica en aquestes coses. Hi ha diferències i masses desigualtats.

    Tot i que he de dir que sóc infinitament millor jo interpretant mapes que el meu home...:P

    ResponElimina
    Respostes
    1. siiii????? ostres quina sort! jo soc negada! de fet si segueixo un mapa l'he d'anar girant amesura que avanço pels carrers i aquests giren...

      Si noia, com a mínim dedicar una estona a pensar-hi i en veure què hi podem fer.

      Elimina
  2. Totalment d'acord!
    Les diferències hi són, per sort. Jo no vull ser igual que un home, vull que se'm reconegui igual com a dona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. fantàstica frase! No volem ser iguals, volem tenir els mateixos drets i obligacions, però de debò!

      Elimina
  3. Em sento molt identificada amb les teves paraules, hi han tantes coses per reivindicar i això que podem sentir-nos "afortunades" per haver nascut en un país, en el que encara que no tinguem els mateixos drets "reals" que un home,ens deixen votar, conduir, ser independents...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, som afortunades. Néixer dona a Afganistan avui en dia és veritablement una condemna. Però no per això ens hem de conformar i com dius tenim coses per reivindicar i hem de fer-ho!

      Elimina