Avui és d'aquells dies en que l'spotify està romanticot. Tinc la sensació que de tant en tant detecta els meus estat d'ànim. El tinc en mode aleatori dins el meu grup de favorites (quasi 200 cançons) així que tria ell. I avui no para de posar-me cançons d'aquestes que et fan fer un somriure de bleda. Entre elles, aquesta.
Quan vem començar a sortir deiem que ens encantaven els dies "Horas" en referència a aquesta cançó. Dies en que ens quedàvem al llit fins a migdia, ens aixecàvem a les tres per esmorzar (mai s'ha de perdre cap àpat) i ens pasàvem el dia a casa mandrejant, menjant i "echándo carbón en la locomotora". Més endavant aquests dies van ser una de les coses que més vem trobar a faltar i ara ja ni us explico. Però de tant en tant aconseguim robar uns minuts al dia per quedar-nos penjats l'un amb l'altre i "seguir echando carbón a la locomotora", que el tren no s'ha d'aturar mai!
Quin moment has descrit... ja ni m'enrecordo!! nosaltres en deiem el diumenge pijama :)
ResponEliminaains, aquesta moments...
EliminaÉs que en Drexler té unes cançons taaaaaaan maques... Té la capacitat de fer sentir que escriu les coses per tu, oi?
ResponEliminaAl Jordi i a mi ens agrada molt "antes" :-)
si, sembla que te les canti només per tu! tan de bo!
EliminaHola! Em dic David i no, no sóc Pare. De fet sóc estudiant universitari. En canvi, m'ho passo molt bé llegint les històries que comparteixes al blog! De debò que, sovint, són una veritable font d'inspiració. Gràcies! Un salut.
ResponEliminaHola David, benvingut! ostres noi gràcies per les teves paraules. Una abraçada i ens anem llegint!
Elimina