dimarts, 17 de juny de 2008

Depressió post-part


T'ho adverteixen a les classes pre-part. Te'n parlen les amigues. T'ho comenta el ginecòleg. Però sempre dius, a mi no em passarà, jo seré capaç de superar totes les situacions, jo podré amb tot.

Fins que arriba el dia que petes! fins que veus que tens la casa feta un desastre, que només menges pizza o embotit, que les nenes ploren (ara una, ara l'altra, ara les dues) i no saps perquè, que tens una mena de flotador al voltant de la cintura i tothom et diu que això no marxa mai... I aquell dia petes! Aquell dia plores, ho veus tot negre, penses que mai més tornaràs a ser la que eres, que mai te'n sortiràs, que la casa seguirà sent un desastre fins d'aqui a 20 anys. I dies com aquest en tens més d'un i més de dos. I ningú et diu com superar-los, tothom et diu paciència, ja passarà, però i mentrestant què?

N'hi ha que tenim sort. Que tenim al costat algú que en moments així ens fa seure i ens diu que tot això és igual, que miris el cantó positiu de les coses. Que allà al davant hi ha dues nenes que sí, ploren, però que també tenen el somriure més dolç del món. Que la casa està feta un desastre, però que ens hi hem d'acostumar i passar-ne. Que avui et prepara un plat de verdura per sopar. I que et diu que continues sent la persona més maca del món, tot i el flotador. Que de fet aquest flotador encara et fa més maca. I que et fa deixar de banda la depressió. Com a mínim fins la propera!

5 comentaris:

  1. viva el flotador!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    si es que vamos como bolidos y queremos hacerlo todo, pero de vez en cuando nos podemso permitir estar un poco plof...pero en el momento que lso peques nos echan una de sus sonrisas se acaba la depresión!!!

    ResponElimina
  2. A mi això del flotador no em passa!!! jajaja jo tinc la colxoneta des de abans de l'embaras!!! jajaja

    ResponElimina
  3. Ai nena si es que això de ser mare és un treball molt dur, de 24 hores i que a sobre no et permet vacances però està molt ben pagat amb l'amor dels nostres fills.

    Tot i així, com tu dius, en aquests moments sempre va bé que et recordin que encara ets dona, amant i amiga a part de mare :-)

    ResponElimina
  4. Qui s'anava a imaginar que aixo de ser mare era tan dur? TEnim uns fills maravellosos que ho donariem tot per ells, però de tant en tant també volem recuperar aquella vida que vam deixar enrera, i com no aquell cos.

    Però si bé es cert que el somriure dels nostres fills fa acabar tots el mals, també es cert que mai podrem recuperar la nostra vida d'abans, més que res perquè ha canviat. Ara tenim els petitons amb nosaltres i tot just acabem d'inicar una nova vida, i ens hem d'adaptar tots.

    Però el que si podem recuperar és el cos que teniem, o aquell amb el que nosaltres estem agust, només es tracta de fer bondat i molta paciencia.

    I sobretot tenir amb nosaltres persones que ens estimin i ens facin recordar que a part de ser mares som més coses, com diu l'Esther.

    ResponElimina
  5. Gràcies a totes, sou unes cracks!

    ResponElimina