dilluns, 30 de juny de 2008

Pudimos! pudimos!

Pues no, no soc futbolera, ni en Víctor tampoc i a més no soc especial seguidora de la selecció espanyola, però estic contenta. I això que no vaig veure el partit, però estic contenta. He vist les imatges aquest matí i m'he emocionat. Estic contenta per tots aquells que porten anys matxacant amb que el Raul havia de ser a la selecció i volien imposar les velles glòries. Perque emocionava veure a tots els jugadors abraçats, tan compenetrats, fent una autèntica pinya, que crec que era el senyal de que tot els aniria bé.

I sobretot estic contenta pel Luis Aragonés, que es un entrenador que a mi em cau bé. Ja sé que es l'antiglamour, tot lo contrari als entrenadors que estan de moda com el Mourinho, però ell amb el seu xandall i els seus cabellots els ha donat una lliçó. És el triomf dels currants i per això estic contenta.

Ah i xapó per la campanya de cuatro. Ha sigut una autèntica matxacada de podemos i lo que nos queda...

2 comentaris:

  1. Nena, m'has emocionat i tot! i això que sóc pràcticament antifutbol i el partit em va fer rabia perquè continuament despertaven a la Laia, però les teves paraules m'han fet pensar que no he de ser tant egoista i alegrar-me per aquells que portàven anys esperant aquesta copa.

    Felicitats!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Doncs jo dec ser la única persona a la que li dona igual jaja!! Bé, de fet, no em dona igual...estic contenta!! però no pq hagin guanyat sinó pq ho han fet sense el Raul q em cau fatal...

    Ais, es q sóc mala persona :-P

    ResponElimina