divendres, 27 de juny de 2008

Papilles... puaj!

Sí, soc una mare desnaturalitzada! em fa fàstic la llet i em fa fàstic la papilla!!! no sabeu els esforços que faig per no vomitar cada cop que netejo els biberons si hi ha quedat llet (que és el més habitual). I ara amb les papilles igual: m'encanten les fruites, però triturades em fan molta angúnia. Potser és per això que a les nenes els està costant, perquè m'ho noten. Perque no s'entén massa que, tret del primer dia, que va ser bastant desastre, els dies que hi ha hagut en Víctor i els n'ha donat ell tot hagi anat bé, i els dies que hem estat soles haguem acabat les tres plorant.

Això d'anar evolucionant (en aquest cas amb l'alimentació) per una banda és molt gratificant, veus com cada dia mengen més, van creixent, fan coses noves, etc. Però per una altra a mi m'altera moltíssim! em causa molt d'stress perque no sé si me'n sortiré, si ho faré bé, si menjaran prou o es quedaran amb gana... Vaja, que se'm fa una muntanya! M'acostuma a passar amb molts canvis, probablement degut a la meva inseguretat (si no la coneixieu us la presento), que sempre em fa pensar que no faré res bé. 

Si ens hi parem a pensar, però, i aconseguim relativitzar, veiem que no n'hi ha per tant, que segurament d'aqui a un mes estaran menjant la mar de bé amb cullera i ni ens en recordarem de tot això (bé, ho recordarem per les fotos i els vídeos, vídeos que els passaré quan siguin grans i em portin els nòvios a casa, com a venjança...). El que passa és que en aquests moments és difícil para a pensar, els plors, els crits i l'extensió de papilla per tot arreu t'ho impedeixen. Només pots seguir endavant, calmar-les i netejar-ho tot. Quan dormin ja hi pensaré!

6 comentaris:

  1. Entre leches y papillas tu éstomago estará fatal.Que paciencia!!!!
    Beso!

    ResponElimina
  2. calla calla, no me hables de mi estómago! está fatal pero no solo internamente:-( Besotes!

    ResponElimina
  3. Ànim bonica que d'aquí a dos dies les tens ja menjant la fruita i la verdura. És normal que els hi costi, són textures noves, sabors nous.... tot nou. Amb una bona dosis de paciència aconseguiras que es mengin la fruita. I si realment és que no els agrada doncs més dosis de paciència! NO es pot fer res més.

    Petons supermami!

    ResponElimina
  4. Ais, doncs a mi em passa tot el contrari!! He de fer veritables esforços per no acabar menjant jo tb papilla!! M'encaten les papilles de cereals i les de fruita...Sóc com un bebé!

    Això si maca, no has de patir pq tard o d'hora acabaran menjant. S'han d'acostumar a aquest canvi i qualsevol canvi és molt dur (per nosaltres tb i més tu q tens feina doble).

    Ànim q en dos dies les tens menjant plàtans sense triturar :-)

    ResponElimina
  5. Ay Mireia..que mal esto de los cambio..muy necesarios y gratificantes una vez conseguidos los objetivos pero mientras tanto...
    Yo lo pasé tanmal con Silvia que no veo el momento de empezar con Jana..y esta semana empieza la cuenta atrás..porque los 5 meses están a la vuelta de la esquina...
    Es como lo de pasarla a su habitación..me da pereza, si..lo admito ..porque se mueve mucho, ahora que se da la vuelta hay que ir a ponerla otra vez bocaarriba, pide el chupete..pero tambien me da miedo..miedo a que no le guste su cuna..miedo a que duerma peor y miedo a no dormir yo que eso lo llevo fatal...pero hay que hacerlo no la voy a tener en el moises eternamente, sea hoy, mañana o dentro de dos semanas tengo que hacerlo y las papillas igual no nos queda otra...

    ResponElimina
  6. Maog que Silvia fuera de un modo no quiere decir que Jana lo sea, mira con el dormir! Animo que en nada ni te acordaras del dia que la cambiaste de habitacion!!

    ResponElimina