De bodes!

Dissabte vem anar de casament. Sense les nenes, ja que era lluny i tard, així que haguessin estat patint elles i nosaltres. Es van quedar amb els avis, i quan dic els avis vull dir els quatre!!!! es que aquestes filles meves estan molt sol·licitades!!!!

El casament va estar bé. Era a una masia de Tagamanent, el Folló, on ja havíem anat a dinar un dia i que està molt rebé. La pega va ser la tempesta que va caure i que va obligar a traslladar a l'interior tot el que havien preparat al jardí, però amb bona voluntat i alegria tot se soluciona.

La núvia estava molt maca, amb un vestit entallat i drapejat (bé, més que drapejat amb capes irregulars de roba superposades) molt bonic. Duia una cinta al cap amb una llaçada al costat que l'afavoria molt. En teoria es podia anar informal, però a la pràctica pocs érem els que ho vem fer. Jo duia la meva faldilla de NY, a la que estic treient força rendiment i en Vic es va comprar un barret que semblava una barreja entre el Marron del Hormiguero y el Gato Pérez.

La que anava més maca pel meu gust, però, era la Natalia. I no ho dic perque sàpiga que em llegirà, ;-), sino perque és una noia que es posi el que es posi sempre està bé. Imagineu-vos que ma mare, que és la persona que conec que més entén de moda, el primer que em va preguntar diumenge va ser "com anava la Natalia?". Al nostre casament anava de verd i fucsia (toma ya!, direu) doncs us asseguro que estava perfecta. I és que l'elegància no té res a veure amb els diners, o es té o no es té. I ella la té.