dilluns, 14 de juliol de 2008

De bodes!

Dissabte vem anar de casament. Sense les nenes, ja que era lluny i tard, així que haguessin estat patint elles i nosaltres. Es van quedar amb els avis, i quan dic els avis vull dir els quatre!!!! es que aquestes filles meves estan molt sol·licitades!!!!

El casament va estar bé. Era a una masia de Tagamanent, el Folló, on ja havíem anat a dinar un dia i que està molt rebé. La pega va ser la tempesta que va caure i que va obligar a traslladar a l'interior tot el que havien preparat al jardí, però amb bona voluntat i alegria tot se soluciona.

La núvia estava molt maca, amb un vestit entallat i drapejat (bé, més que drapejat amb capes irregulars de roba superposades) molt bonic. Duia una cinta al cap amb una llaçada al costat que l'afavoria molt. En teoria es podia anar informal, però a la pràctica pocs érem els que ho vem fer. Jo duia la meva faldilla de NY, a la que estic treient força rendiment i en Vic es va comprar un barret que semblava una barreja entre el Marron del Hormiguero y el Gato Pérez.

La que anava més maca pel meu gust, però, era la Natalia. I no ho dic perque sàpiga que em llegirà, ;-), sino perque és una noia que es posi el que es posi sempre està bé. Imagineu-vos que ma mare, que és la persona que conec que més entén de moda, el primer que em va preguntar diumenge va ser "com anava la Natalia?". Al nostre casament anava de verd i fucsia (toma ya!, direu) doncs us asseguro que estava perfecta. I és que l'elegància no té res a veure amb els diners, o es té o no es té. I ella la té.

6 comentaris:

  1. Nena,que me he sonrojado!!!!Yo ya le he contado a mi Susi lo mona que ibas tú :D
    Porque estaba la novia que si no tú y yo triunfamos,bueno va y los dos que venían de La Habana,ja,ja,ja!!!!!
    Beso!

    ResponElimina
  2. No he dicho nada que no fuera cierto!

    Ja ja ja que bueno lo de los cubanos!!!!!! si es que parecia que se hubieran llamado para ir de conjun!

    ResponElimina
  3. lástima el tiempo que os hizo!! tantos días de radiantes soles y el día que toca bodorrio, va y llueve.... una penita!

    ResponElimina
  4. Y las fotos?? porque claro hablar es fácil, bueno leerlo no tanto pero mis esfuerzos hago por entender cada una de las palabras. Pero yo quiero documento gráfico que acompañe a las palabras.

    Un beso guapa.

    ResponElimina
  5. Jo estic amb la meva "tocaya". I les fotos¿?

    Bé, les bodes suposo q són divertides per qui li agradin. Jo, personalment, les odio (si, sóc força anti-social :-P)

    ResponElimina
  6. fotos jo es que quedo fatal, aixi que les minimes! si de cas posare alguna de Praga que erem mes joves i estem molt bufones! ;-)

    ResponElimina