dijous, 10 de juliol del 2008

Notícies

Hi ha notícies que poden alegrar-te el dia i d'altres que te'l poden espatllar. Avui no he tingut massa bones notícies de la feina: la meva plaça va sortir a concurs i no l'he guanyada jo. Ja m'ho esperava, però sempre queda aquell racó d'esperança de que potser sí. Bé, ara he de parlar amb un munt de gent per saber com queda la meva situació (en principi tindria una plaça petita i, evidentment, mal pagada) i amb un altre munt de gent per veure si trobo una altra feina, ja sigui complementària de la primera o a temps complert.

Doncs jo estava capficada en això (ahir com que m'ho intuïa ja vaig plorar tot el que havia de plorar), arrossegant-me com una ànima en pena pel congrés (a sobre estic de congrés), quan he rebut un missatge que deia que en P i la T ja havien nascut i que tant ells com la seva mare, la K, estaven bé. I mira, aquesta notícia m'ha alegrat el dia! Segurament ella no sap l'efecte que ha tingut, ni s'imagina que m'ha emocionat i m'ha fet somriure com una bleda durant una bona estona.

La K és una autèntica valenta. Ella va decidir tenir fills sola i li va venir bessonada. Sap la feinada que li ve a sobre i l'encara amb un somriure. Té por, però sap que se'n sortirà. Sap que plorarà molt (segurament ja ha plorat), però també sap que somriurà el doble que les mares monofilials (expressió del Víctor). I és que la K és una persona assenyada i com he dit valenta. I sobretot molt sincera amb sí mateixa i amb els demés. I a sobre avui m'ha donat una bona notícia!

Felicitats K!

Publicat per a

7 comentaris:

  1. l11 de juliol del 2008, a les 5:39

    I love Kiwis!

    ResponElimina
  2. Mipetisa11 de juliol del 2008, a les 10:14

    Cuando lo lea se va a emosionar tontuca, hasta yo me he emosionado.

    Bueno y por el trabajo no te preocupes, seguro que algo sale, siempre sale algo, y sino pasarás a engrosar las listas del inem como aquí una.

    Yo tambien me he alegrado mucho por el kiwi azul y los kiwitos de colores.

    Besacos.

    ResponElimina
  3. natàlia11 de juliol del 2008, a les 13:34

    No tenía ni idea de lo de tu plaza,que seguro me lo dirías hace tiempo pero con esta cabeza de chorlito que tengo se me esfumó.No te preocupes que alguna cosa encontrarás o como bien dice mipetisa,a engrosar las listas del inem,yo de eso se un rato :D
    Por el trabajo no vale la pena echar lágrimas,claro que no se cual sería mi reacción si me tuviera que poner manos a la obra,ja,ja!!!
    Beso!

    ResponElimina
  4. Emma Kumba11 de juliol del 2008, a les 13:36

    Nena, quina jugada lo de la feina,pero not'amoinis mes del necessari, les coses sempre passen per algo i segur que ara et vindrà algo millor. Potser no tan ben pagat, o potser no estarà a prop de casa... pero segur que s'obrirà una porta mes gran!

    Anims!

    ResponElimina
  5. Esther11 de juliol del 2008, a les 16:09

    Ànim wapa!!! En aquesta vida tot (menys la mort) té una solució i segur q trobes alguna cosa ben bona per a tu.

    Petons!!

    ResponElimina
  6. Mirashka12 de juliol del 2008, a les 10:24

    merci a totes! aviam, pateixo per la feina però se que alguna cosa sortirà. De totes maneres sempre amoïna pensar que potser no vindrà res o que no te'n sortiras i sobretot que jo no valdré per fer res (per si no coneixieu la meva inseguretat us la presento!)

    Petons guapes!!!!!!!

    ResponElimina
  7. Mirashka12 de juliol del 2008, a les 10:25

    Ah, willyboy gracias por el comment! es que K es conocida en este mundo como kiwiazul!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)