Un altre meme: regles d'estil!

Va, ara toca un de frívol! La Mafalda ha posat aquest meme al seu blog i m'he decidit a fer-lo després de pensar-hi uns dies. Es tracta d'explicar algunes de les teves regles d'estil, ja siguin les que segueixes o les que odies. No dir que está de moda ni quines marques t'agraden o no, sino què segueixes tu. Va, que ens divertirem una estona.

- Mai porto dues peces de roba amples juntes. Vull dir si la part de dalt és ample procuro que la de baix sigui estreta i a l'inrevés. Mira, manies que té una. Tampoc acostumo a dur dues peces estretes juntes, i menys des que el meu estómac ha passat per un embaràs de bessons.

- No suporto les botines! Sí, ja sé que aquest any estan de moda però és que em queden de pena. Tinc els turmells amples i fan que sembli que la meva cama comenci en un punt encara més ample. Apart és que les trobo antiestètiques.

- El 90%del temps porto texans! Sí, és que m'encanten i a sobre em queden bé. Mal m'està el dir-ho, però un dels meus punts forts és el cul (i més ara que pujo i baixo escales contínuament carregant dues nenes de 6 kilos cadascuna, a vegades les dues alhora) i trobo que els texans l'accentuen.

- Quan surto de nit (darrerament poc), i algun cop també de dia, m'agrada dur talons. Això és relativament nou ja que quan era més jove sempre anava plana, però des de fa uns anys m'agraden molt, i accentuen el cul (hi ha tota una teoria evolutiva al darrera d'això, ja us en parlaré algun dia). Deu ser que m'estic desquitant de tants anys d'anar plana i faig una regressió a la primera joventut. De totes maneres quan surto amb les nenes no soc suïcida i vaig plana i el més còmoda possible.

- M'agrada anar escotada. Això em ve de la meva mare que també és de les de "el que no s'ensenya no es ven...". La veritat és que totes dues estem carregades de pit i els escots ens afavoreixen més que no pas anar massa tapades que fa que sembli que tenim 2 talles més de les que realment tenim (i això us asseguro que és molt).

- Adoro el color negre! La majoria de les meves samarretes són d'aquest color. Per altra banda no m'agrada gens el rosa, trobo que és un color que em mata!

- No vaig mai amb pantalons de tiro alt. Tinc el cos curt i molt de pit (que fa que encara se'm vegi més curt), així que només em falta dur els pantalos molt amunt... Beneixo el dia en que es van posar de moda els texans de tiro baix i cremallera mida Barbie.

- I finalment em copio de la Mafalda dient que ODIO els tirants de sostén transparents! de fet, i en això no coincideixo amb ella, no em fa res que se'm vegin els tirants, tinc sostens que els ténen xulíssims. Però no puc suportar els tirants transparents. Si és perque no es vegin és una tonteria perque es veuen igual i a sobre fan que la chicha es vegi apretada.

Bé, ja sé que és un meme d'allò més superficial, insustancial i tot el que penseu, però m'ha encantat!!!! proveu-ho, veureu que és molt divertit!!! Víctor tu també, que segur em fas riure molt!

The Boss

Diumenge vem fer de nou de mals pares i vem deixar a les nenes amb els avis per anar a veure al Bruce Springsteen al camp nou. Va ser una passada!!!!!

A en Vic no li va acabar d'agradar perque no coneixia gaires de les cançons que va cantar (a mi em passav el mateix), però tot i així vem disfrutar molt. I és que veure'l a l'escenari és una passada! té una força increïble i una connexió amb el públic que no sé explicar.

Em va emocionar quan va cantar Tougher than the rest amb la seva dona (si això no és química que baixi Déu i ho vegi! però si casi es mengen a petons!!!). Però el millor va ser al final. Abans d'acabar amb un mix del Twist and shout i la Bamba que va fer ballar a tothom (penseu que la majoria del públic va viure el èxit dels Beatles en directe durant la seva joventut) va cantar una de les meves cançons preferides, American land, de The Seeger sessions. Al començament del post teniu un vídeo d'estudi de la cançó, però si mireu l'enllaç del títol us duu a la versió en directe de la cançó a Barcelona. Fixeu-vos en el públic. Doncs jo era allà al mig. No sé que em va passar però em vaig tornar boja!!! vaig començar a saltar, ballar i fer el burro com feia molt de temps que no feia. M'ho vaig passar de conya!

I és que segueix sent the Boss! I per molts anys!

Maternitat i egoïsme

En P i la S no volen tenir fills. La N i en D tampoc. Ni l'A i la R. En S sempre diu que les parelles que no volen tenir fills són egoïstes, que només ho fan perque volen tenir més temps per ells mateixos, que no volen sacrificar-lo en un fill. I jo em pregunto dues coses:

- "sacrificar"? per mi dedicar temps a les meves filles no suposa un sacrifici. Ho suposa fer determinades coses per elles, però igual que ho suposa fer coses per mí, per la meva parella o per la casa, però s'han de fer. Però mai he pensat que el temps que passo amb elles sigui un sacrifici.

- no som igual d'egoïstes les parelles que volem tenir fills? al cap i a la fi estem duent a terme el que nosaltres volem i per tant satisfent els nostres desitjos.

És que em molesta molt quan en S diu això. No m'agrada la gent que critica sense coneixement de causa, que posa a tothom al mateix sac (i que consti que jo també ho he fet algún cop, però en general el temps m'ha demostrat que no tenia raó).

Jo admiro les parelles que no volen tenir fills i tiren endavant amb la seva decisió tot i la pressió de familiars, amics i de la societat en general. Perque aquesta pressió existeix: "què, i vosaltres quan?", "agafa'l dona, així practiques!", "ui, tu ves fent que se't passa l'arròs...", "amb les ganes que tinc de ser àvia...". Quants anuncis hi ha a la tele que et pinten la família feliç amb fills? Els casos en que no en surten acostumen a ser de parelles joves que comencen a viure junts.

Aquestes parelles no ho tenen tan fàcil per ser fidels al que han decidit! I per això els admiro! Perque no seran una d'aquestes parelles, que n'hi ha moltes, que tenen fills pels mateixos motius que abans s'han comprat un pis, s'han casat amb un gran bodorrio o cada any fan un viatge. Perque és el que la societat en la que vivim veu bé, és el que la moda dicta. És el que toca!

Un altre meme: si fos...

La Natàlia ha deixat un meme a la seva web per tots els que el volguem fer-lo i m'he animat! és llarg, així que si el voleu llegir millor us ho preneu amb calma. Es tracta de contestar a la pregunta de si fos...? Em sento com la Raffaella Carra!!! Ah, i queda més maco si es fa amb imatges (eh Nata!)

Si fos paraula: Alegria (com la cançó d'Antònia Font)

Si fos número: el 14 (o el 5)

Si fos beguda: mojito!!!!

Si fos animal: els meus gats

Si fos alguna cosa de la casa: les hamaquites de les meves filles (el millor invent del món, bé, després de l'epidural i el remenador de biberons segons l'Esther)

Si fos una zona del cos: l'esquena

Si fos una obra d'art: puff n'hi ha moltes, m'encanten Modigliani, Vermeer, Monet, Renoir... però em quedo amb la col·lecció de fotografies del MoMA de NY, especialment alguna de Cartier-Bresson

Si fos una flor: una orquídea

Si fos una pel·lícula: un altre puff... qualsevol de la llista que teniu a la dreta de la pàgina, però si n'he de triar una... va, un clàssic, "Eva al desnudo" i per mi un nou clàssic "Moulin Rouge"

Si fos una fruita: coincideixo amb la Natàlia, les cireres i les mandarines

Si fos un record: el primer petó de'n Víctor i sobretot el primer cop que em va abraçar

Si fos un color: el verd

Si fos un sentiment: l'amor

Si fos un sentit: el tacte

Si fos un satèlit: la lluna (no diré l'Hispasat...)

Si fos un dels 7 pecats capitals: és obvi que la luxúria

Si fos una olor: Acqua di Gio d'Armani per home. I de naturals m'encanta la olor de la meva filla Erinn quan refrega la seva carona per la meva.

Si fos un arbre: m'agraden els pins pinyers (Pinus pinea)

Si fos alguna cosa suau: la pell de la meva filla Maria

Si fos un sabor: el del sushi de tonyina

Si fos un personatge de conte: la caputxeta

Si fos ciutat: Nova York

Si fos música: puff de nou... potser God only knows dels Beach Boys

Si fos un cos celestial (con es tradueix cuerpo celeste?): el Sol

Si fos un personatge de fantasia: la Mafalda, tot i que és més realista que molts de carn i ossos

Si fos un somni: poder viatjar contínuament sense límits de temps ni diners

Si fos un element: foc

Si fos una peça de vestir: uns texans

Si fos un fenòmen atmosfèric: el vent

Si fos una estació de l'any: la primavera

Si fos un mitjà de transport: un avió

I ara ja sabeu, si us animeu esteu convidats, M'agradaria que el fessiu en Vic, les Esthers (en plural) i la Emma, però sé que és molta feina i probablement us faci mandra, així que només si voleu, ok?

La primera riallada de la Erinn

Ha sigut genial. Ha arribat en Víctor de la feina i ha començat a fer monades a les nenes i la Erinn ha començat a riure a carcajada limpia! Era el primer cop que ho feia! Hem corregut a agafar la càmera per filmar-ho i per sort ho ha tornat a fer i ho hem inmortalitzat! I també per sort la baba no ha espatllat ni la càmera ni el parquet.

Ha estat un moment increïble!

Potser no és tan espectacular com alguns que corren pel Youtube, però és de la meva nena!!!! Ah i la Maria també ha fet alguna rialla ja, però encara no l'hem gravada. Todo llegará!

De bodes!

Dissabte vem anar de casament. Sense les nenes, ja que era lluny i tard, així que haguessin estat patint elles i nosaltres. Es van quedar amb els avis, i quan dic els avis vull dir els quatre!!!! es que aquestes filles meves estan molt sol·licitades!!!!

El casament va estar bé. Era a una masia de Tagamanent, el Folló, on ja havíem anat a dinar un dia i que està molt rebé. La pega va ser la tempesta que va caure i que va obligar a traslladar a l'interior tot el que havien preparat al jardí, però amb bona voluntat i alegria tot se soluciona.

La núvia estava molt maca, amb un vestit entallat i drapejat (bé, més que drapejat amb capes irregulars de roba superposades) molt bonic. Duia una cinta al cap amb una llaçada al costat que l'afavoria molt. En teoria es podia anar informal, però a la pràctica pocs érem els que ho vem fer. Jo duia la meva faldilla de NY, a la que estic treient força rendiment i en Vic es va comprar un barret que semblava una barreja entre el Marron del Hormiguero y el Gato Pérez.

La que anava més maca pel meu gust, però, era la Natalia. I no ho dic perque sàpiga que em llegirà, ;-), sino perque és una noia que es posi el que es posi sempre està bé. Imagineu-vos que ma mare, que és la persona que conec que més entén de moda, el primer que em va preguntar diumenge va ser "com anava la Natalia?". Al nostre casament anava de verd i fucsia (toma ya!, direu) doncs us asseguro que estava perfecta. I és que l'elegància no té res a veure amb els diners, o es té o no es té. I ella la té.

Notícies

Hi ha notícies que poden alegrar-te el dia i d'altres que te'l poden espatllar. Avui no he tingut massa bones notícies de la feina: la meva plaça va sortir a concurs i no l'he guanyada jo. Ja m'ho esperava, però sempre queda aquell racó d'esperança de que potser sí. Bé, ara he de parlar amb un munt de gent per saber com queda la meva situació (en principi tindria una plaça petita i, evidentment, mal pagada) i amb un altre munt de gent per veure si trobo una altra feina, ja sigui complementària de la primera o a temps complert.

Doncs jo estava capficada en això (ahir com que m'ho intuïa ja vaig plorar tot el que havia de plorar), arrossegant-me com una ànima en pena pel congrés (a sobre estic de congrés), quan he rebut un missatge que deia que en P i la T ja havien nascut i que tant ells com la seva mare, la K, estaven bé. I mira, aquesta notícia m'ha alegrat el dia! Segurament ella no sap l'efecte que ha tingut, ni s'imagina que m'ha emocionat i m'ha fet somriure com una bleda durant una bona estona.

La K és una autèntica valenta. Ella va decidir tenir fills sola i li va venir bessonada. Sap la feinada que li ve a sobre i l'encara amb un somriure. Té por, però sap que se'n sortirà. Sap que plorarà molt (segurament ja ha plorat), però també sap que somriurà el doble que les mares monofilials (expressió del Víctor). I és que la K és una persona assenyada i com he dit valenta. I sobretot molt sincera amb sí mateixa i amb els demés. I a sobre avui m'ha donat una bona notícia!

Felicitats K!

Meme: 6 coses que em fan feliç

En Vic m'ha passat aquest meme, que és una adaptació que han fet a la blogosfera del terme que s'utilitza per anomenar la unitat de transmissió cultural. He de dir 6 coses que em facin feliç i després passar-ho a 6 bloggers més perque ho facin, apart de citar i enllaçar el que m'ho ha passat.

Bé, doncs aquí van (que consti que m'ha costat molt triar només 6 coses que me facin feliç. He obviat coses com la pau mundial, més que res perque la meva etapa com a miss ja ha passat a la història, i m'he centrat en aquelles petites coses que fan més agradable aquest món):

1. Treure el cap pels llitets de les meves filles al matí i veure el seu somriure quan em veuen. És un dels millors moments del dia. Em sento tan feliç de que s'alegrin de veure'm (permeteu-me aquest petit punt d'egoisme). Em fa igual de feliç mirar-me en Víctor com treu el cap i la seva cara quan veu somriure a les nenes. Aquesta felicitat és complerta si és diumenge al matí i ens hi podem tornar a posar (a dormir vull dir), normalment amb la Erinn i la Maria entre nosaltres.

2. Els divendres a la tarda. Des de petita sempre ha estat el millor moment de la setmana. Abans feien Banner y Flappy, La segunda oportunidad i Con ocho basta. Ara suposa el començament del cap de setmana, l'arribada de dos dies en els que puc compartir tot el meu temps amb en Víctor (sobretot el temps que passo cuidant a les nenes).

3. Un bon sopar/dinar/berenar/esmorzar amb els amics, però amb els de debò, amb els que la sobretaula s'allarga fins l'hora de sopar o fins que ja no pots més de son, o fins que has d'anar a casa perque el nen s'ha de banyar.

4. Anar al cine amb en Víctor i en sortir caminar una estoneta (si és entre setmana i de nit millor), comentant la pel·lícula o parlant de qualsevol cosa abraçats. 

5. Els dies Horas. Què són? doncs aquells dies en que et despertes a qualsevol hora, esmorzes a qualsevol hora, de fet molts cops fas un esmorzar-dinar-berenar-el que sigui, si no vols no surts del llit (encara que acabi plè de molles i amb els llençols fets un nyap) i fas l'amor tants cops com vols (o tants cops com el cos aguanta). Aquests dies sovintegen quan comences una relació, però és convenient que més endavant també n'hi hagi algún de tant en tant (encara que sigui molt de tant en tant).

6. Comprar-me unes sandàlies verdes moníssimes al Vialis que em van costar una pasta, però és que els diners també donen la felicitat!

I ara els nominats. Doncs els que ténen feina a fer són l'Esther, l'Emma i l'Esther. I és que jo no conec gaires blogs i en Vic ja me n'ha ocupat algún. I a sobre no recordo l'adreça del de la Montse.

Records

Ahir vaig anar a l'Hospital de Barcelona i vaig pujar a neonats, a la 8ª planta. Allà és on van estar ingressades durant 15 dies les meves filles per baix pes en néixer. La veritat és que només sortir de l'ascensor se'm va posar la pell de gallina. Penseu que cada 3 hores pujàvem a donar de menjar a les nenes i ens passàvem allà una hora amb elles.

Vaig acostar-me a les finestres per les que es veu als nadons i vaig haver de marxar corrents, em van venir ganes de plorar i no volia que les mares em veiessin. Em van venir al cap un munt de records: la primera vegada que vaig poder agafar-les el dia després de parir, les vegades que em venia plorera perque la Erinn no menjava i no augmentava prou de pes, les converses amb els altres pares, amb les infermeres, ... I sobretot el moment per mi més dur. Portàvem ja una setmana quan s'esperava el part d'unes bessones molt prematures. Vem xerrar amb el pare (la mare estava ingressada) i estava molt emocionat. Les nenes van néixer amb molts problemes i van morir, una el dia del part i l'altra l'endemà. Per mi no hi va haver moment pitjor que veure a aquella mare com anava a despedir-se de les nenes.

També vaig veure als pares de la Mia, una altra nena que va coincidir amb les nostres a neonats. La nena està guapíssima! anava a revisió i feia molt de goig. Em van dir que de les altres parelles de bessones que hi havia quan hi érem nosaltres, a totes dues havia mort una de les nenes: la C. per la operació de cor i la J. perque no acabava d'anar bé.

Sé que aquest és un post trist, però la vida també és així, tenim alegries, però també tristeses. Des d'ahir que no deixo de pensar en la sort que tinc de que les meves nenes estiguin sanes i només tinguessin problemes de pes. Juro que no em tornaré a queixar!