Llegia el blog de l'Anna, supermare de bessons, i comentava en una de seves primeres entrades que no la deixa de sorprendre la relació tan especial que s'estableix entre bessons. I ha de ser així: es coneixen des que van néixer, han passat junts per totes les etapes de la seva vida, comparteixen vida familiar, escolar, amics, coneguts, família... Si, és cert que han de compartir tot això i competir per tot això, però cap d'ells té avantatge, cap d'ells hi era abans o ha arribat més tard. Sempre, quan han mirat al seu costat l'altre era allà. Però té raó, quan ho vas vivint no deixa de sorprendre i d'emocionar.
La Mamen, amiga de tota la vida i també mare de bessons, deia que això és precisament el que més li agrada, saber que sempre es tindran l'un a l'altre, que quan els preguntes qui és el seu amic el nom del seu germà és sempre el primer que diuen. I és així. A mi gairebé em fa plorar cada cop que sento que una li pregunta a l'altra "tu amiga meua?" i quan l'altra li contesta que si, es gira cap a mi amb un somriure d'orella a orella dient "m'ha dit que si!!!".
Hola, t'he conegut pel criatures.cat... ostres quina entrada mes maca (tinc els pels de punta), realment ha de ser una cosa especial la relació de germans bessons. Per cert tens unes nenes molt maques!
ResponEliminaMoltes gràcies Glòria! si, és molt especial i si, són molt maques (ves, que t'he de dir jo!!!)
ResponEliminaM'Encanten tots els teus "articles", però aquest especialment, per que em sento afortunada de poder disfrutar d'aquets moments de complicitat que tenen entre elles.
ResponEliminaJo també m'he emocionat. A casa sovint pateixo per la banda contrària i tinc complexe d'àrbitre de boxa. Que boniques totes dues, i que grans.
ResponEliminaAmiga meua? Siiiii
ResponEliminaAy dios que momentazo, me encanta, me has emocionado
Un besazo
Jo no hi ha dia que no trobi a faltar el tenir un germà. Tenen molta sort de tenir-se una a l'altra!
ResponElimina