Del 2 al 3

Dimecres les gatxans fan 3 anys. Aquest any ha sigut el de l'eclosió. M'imagino que cada any ho ha sigut i, espero, cada any que vingui ho serà, però és que aquest any ha sigut molt evident. Hem deixat enrera els bolquers i el xumet, la veritat és que amb menys dificultats de les esperades, i seguim amb el biberó, reconec que per pura comoditat meva (si, soc molt mala mare). Encara dormen al llit de baranes (per poc temps), però aquest és el darrer curs a l'escola bressol. I sobretot xerren pels descosits! no callen ni sota l'aigua! Tenen sortides espectaculars, comentaris divertidíssims i explicacions del tot surrealistes. Vaja, que ens ho passem la mar de bé amb elles.

Aquesta setmana serà molt intensa: cel·lebracions a l'escola, a casa amb els amics i amb la família, al parque... I per mi (bé, m'imagino que per en Vic també) serà molt emocionant. Jo encara penso en aquells bebés de 2 kilos que agafàvem amb una mà, que prenien 30 ml de llet a cada presa (si se'ls acabaven), que dormien amb uns mitjons que en aquelles cametes semblaven botes d'esquí i als que feia petons d'amagat de les infermeres de la sala d'incubadores. Aquelles nenes que havíem de despertar perque mengessin, que van començar a caminar molt aviat i a parlar força tard. Aquestes nenes que cada cop són una mica més independents.