dimarts, 18 de gener de 2011

la Maria



La Maria és dolça com la mel. Però una bona mel de romaní. Vaja, que no és empalagosa. No és una nena que t'estigui sempre abraçant, però quan et fa una abraçada o un petó són els més dolços del món. Li costa ben poc concentrar-se en una cosa. Li agraden els puzzles, els dibuixos animats, pintar, el color taronja i sobretot saltar! Sempre està saltant! El que més m'agrada d'ella és la felicitat que desprèn. Per ella tot és motiu de felicitat: que la llet dugui cola-cao (colecao per ella), que sigui de dia, que trobi la manta del seu nino o que hi hagi verdura per sopar.

És la filla perfecta, direu. No, perque ha heretat de la seva mare un mal geni increïble i del seu pare la tossuderia manya. Vaja que està feta un òs. Això si, molt dolç!

2 comentaris:

  1. Me han encantado esta 2 entradas :)
    Asi conocemos un poco mejor a Erinn y Maria.Y asi me dan más ganas de ser mamá...algún día espero jeje

    Me lo parece a mi o Maria es fisicamente muy parecida a ti?

    Besitos

    ResponElimina
  2. Pues... no se! La verdad es que Maria es igual que su padre aunque los ojos son distintos. Y Erinn es igual que su abuela paterna pero cuando se ríe se parece un poco a mi de peque... vamos que las dos están muy mezcladas

    Un beso guapa

    ResponElimina