Ja en fa 30

Avui fa 30 anys del cop d'estat. Jo en tenia 9, anava a quart d'EGB amb la Srta. Urgínia i tinc records ben presents d'aquell dia: a classe vem parlar del que estava passant, de que uns guardies havien entrat al Congrés (i de què era el Congrés), del que podia passar... Al migdia es van acabar les classes, a a tarda no hi vem tornar i tots els nens érem a casa veient una pel·lícula de'n Danny Kaye. I sobretot recordo els meus pares tota la nit desperts amb la ràdio engegada. A casa estàvem d'obres i mon germà i jo dormíem a la seva habitació. Em vaig despertar a la matinada i vaig veure'ls allà tots dos asseguts, amb cara d'angoixa. Aquests són els meus minsos records.

Fa cosa d'un any vaig llegir "Anatomia de un instante" de'n Javier Cercas per saber-ne més. Us el recomano (aquest blog sembla un monogràfic de literatura darrerament...) si us interessa el tema. I si no també. És un assaig (?), novel·la (?), història (?), ficció (?), molt ben documentat/ada, que analitza els fets des de diferents vessants però centrant-se en l'instant en que en Tejero va disparar i tres homes no es van amagar. Per què no ho van fer?

I és que no només de llibres infantils vivim les mares... ;)