Me l'expliques?

A les gatxans els agraden molt els contes. Fins fa poc miraven llibres d'imatges, deien el nom de tot allò que veien, de vegades fins i tot allò que només una mirada exhaustiva com la seva veia. Però des de fa uns mesos cada cop tenen més tirada per les històries. Que un dels seus tiets treballi a una editorial hi ajuda: cada dos per tres tenim contes nous a casa, originals que ha hagut de traduir o corregir, restes de magatzem i, de tant en tant, algun exemplar nou. Així van arribar els tres porquets a casa. Era en francès, però la història la sabíem, així que no importava massa. I els tres porquets es va convertir en el conte preferit, sobretot de la Maria.

Els reis i el tió van ser explèndids, sobretot amb nosaltres que ja n'estàvem una mica farts de bufar i bufar fins la casa enfonsar, i van introduït noves històries a la nostra vida. I els amics i parents ho van acabar de rematar per l'aniversari, així que ara si volem cada nit tenim un conte nou per explicar. Però jo tinc els meus preferits i els vaig insinuant per veure si les gatxans piquen i me'ls demanen. I no se si és perque la tècnica d'insinuacio funciona o perque tenim els mateixos gustos, però el cert és que cauen sovint. Són "El ball de la Harriet" i "Massa ovelles per comptar", dues històries de Trapella books que em tenen el cor robat. Si no els coneixeu doneu-los una ullada i a veure si també us atrapen. I ara me'n vaig a comptar ovelles...