dijous, 7 d’abril de 2011

El viatge



Avui amb les gatxans hem anat en tren a Barcelona. Normalment baixem en cotxe ja que em resulta més còmode), però feia dies que m'ho demanaven (hem anat a buscar a en Vic vàries vegades a l'estació i claro...) i avui ho hem fet.

Sort que ja anava mentalitzada i carregada de paciència (mentre tornava de la feina he intentat relaxar-me: "soc una mare pacieeeeent, soc una mare pacieeeeent... res pot alteraaaaar-me", tot i que la veueta interior em deia: "estàs booooooooja!!!!"). Dic que sort que anava mentalitzada, perque les coses no han començat precisament bé: a l'estació, el senyor que ven els bitllets (i s'encarrega del bar) estava feienjant a la cuina i ha trigat un segle a sortir. A més, ha insistit a parlar amb les gatxans preguntant-los si coneixien a un tal Alex que anava l'any passat a l'escola bressol... Senyor!!!! que tenen 3 anys!!!! no tenen encara tanta memòria!!! Resultat: hem acabat perdent el tren. Au, espereu 15 minuts fins al següent, que per més inri ve amb 15 minuts més de retard...

Ara, ha valgut la pena!!! al tren m'ho he passat casi millor jo que elles! s'han passat l'estona preguntant i xerrant. La gent es pixava! "Mama, perque duu els pantalons trencats aquest noi?", "Mama, que porta aquesta noia a les orelles?", "Mama, aquesta noia és fosca", "Mama, com duu els cabells aquesta noia? com es que els porta mullats?" "Mama, a casa em deixaràs uns auriculars (després d'explicar què duia la noia a les orelles) i em posaras un clip per estar guapa com aquesta noia?". Evidentment, tot això assenyalant, no vaya a ser que la gent no sàpiga de qui parlen! Lo dicho: divertidíssim!!!!! Repetirem!

3 comentaris:

  1. Ho hauré dit mil vegades però és que m'encanta aquesta edat!

    Fins i tot la cosa més senzilla es torna tota una aventura.

    ResponElimina
  2. Que xulo! (Bé, lo del retard no).
    La meva va agafar un AVE de quatre hores fa poques setmanes, però no se'n va enterar de res.
    I lo de la indescreció, sort que pel que sembla no va ser massa greu!

    ResponElimina
  3. Esther si, estan genials!!!!!

    Onavis no, no va ser massa greu, per sort la gent s'ho agafava amb humor i elles tampoc van dir res ofensiu, per sort...

    ResponElimina