dimecres, 20 d’abril de 2011

Ja arriba Sant Jordi!



Ja arriba Sant Jordi! A casa l'esperem amb candeletes.

Per una banda coincideix amb setmana santa, és a dir, quatre dies de festa per tota la família (jo estic de vacances tota la setmana, però jo sola amb les gatxans no és festa).

Per altra banda a l'escola bressol han parlat molt de Sant Jordi, han vist la llegenda, han fabricat espases pel dia que cel·lebraran la diada (suposo que dimarts que ve), i les gatxans ja fa dies que tenen ganes de Sant Jordi. A més saben que anirem a Barcelona a mirar (i comprar) contes i sobretot que el pare els regalarà una rosa "perque nosaltres som les seves princeses". Si, el tema princeses comença a entrar amb força a casa, tot i haver-lo evitat tant com hem pogut. El fet que tres de les cinc companyes de classe de la seva edat vagin carregades de rosa (i alguna amb corona inclosa), portin motxiles amb les princeses de Disney i en sàpiguen tots els noms no ha ajudat gaire...

Encara no sabem quins contes comprarem. El cap de setmana del 9-10 vem anar al Món llibre amb elles i vem estar mirant llibres i contes. La veritat és que tinc molta enveja de les gatxans! jo de tan petita recordo només els contes per començar a llegir de la Galera. Si, aquells prims. N'hi havia un precisament de Sant Jordi que a l'escola bressol on vaig anar era el "més avançat" i sempre estava molt sol·licitat entre els més grans. Però ara els llibres per nens de 3 anys són una passada! Històries xulíssimes i il·lustracions precioses.

Al Món llibre vem veure la Cristina Sardà, il·lustradora dels contes de "la vaca Plis Plau" explicant contes. Les gatxans van quedar fascinades amb ella. En acabar vem anar a comprar-ne dues històries i les hi vem dur perque ens les dediqués. L'Erinn sempre és molt tímida amb els desconeguts, però el fet d'haver tingut aquesta noia davant durant 45 minuts explicant-li un conte suposo que va fer que la considerés coneguda i, fins i tot, amiga, perque de seguida va començar a xerrar amb ella i a demanar-li que li dibuixés una vaca i un drac al seu llibre. I això és el que vull. No puc fer que a les meves filles els agradi llegir, que trobin fascinant una història fins al punt de no dormir fins acabar-la. Però si que puc acostar-les als llibres, que els tinguin com una part normal del seu dia a dia i que vegin els escriptors, dibuixants, comiqueros, etc com algú proper i fins i tot amic.

Per Sant Jordi passejarem per Barcelona i comprarem llibres i contes. I dues roses per les princeses.

3 comentaris:

  1. A mi també m'agrada molt Sant Jordi i ja tinc comprats els llibres dels meus homes jeje! Jo a casa no tinc princeses però sí prínceps.

    Que disfruteu moooolt el dia :-)

    ResponElimina
  2. Sí, és un dia molt bonic!!
    I fa especial il.lusió quan els petits de casa comencen a disfrutar-lo.
    Que vagi molt bé!

    ResponElimina
  3. Siii.. quan comences poder compartir les coses que t´agraden a tu amb les que els hi agraden a ells.. és massa. Petonets.

    ResponElimina