Què vols que siguin de grans?

Avui la Kira Permanyer ha penjat un post preciós al seu blog. M'encanta el què escriu i com escriu. Em fa riure, crec que tenim un sentit de l'humor molt semblant, i m'hi sento no identificada, identificadíssima! Però avui no m'ha fet riure. M'ha fet emocionar i pensar. Pensar en el futur de les gatxans.

De vegades penso en com seran de grans. Els anirà bé a la vida? Aquests dies amb el tema de les escoles hi he pensat sovint. Si, soc una cagadubtes, i encara estic amb la inquietud de si hem fet bé d'inscriure-les a l'escola o hauríem d'haver mirat més. Però per sobre de si els anirà bé a l'escola o en la professió que triin, el que desitjo és que siguin felices! que disfrutin de cada moment, que s'emocionin, que riguin, que plorin, que no siguin indiferents, que tinguin emocions i les expressin. Que visquin la vida! Vaja, que segueixin com fins ara!